Manifest contra el cementiri nuclear centralitzat (MTC)

Des d'aquest bloc volem mostrar la nostra solidaritat vers tota la gent de les Terres de l'Ebre i de la resta de Catalunya que està preocupada per la possibilitat que l'ajuntament d'Ascó aspiri a acollir el cementiri nuclear centralitzat que el govern de l'Estat vol construir per emmagatzemar els residus radioactius de les centrals nuclears d'arreu d'Espanya. És per això que a continuació reproduïm el manifest que fa uns dies van presentar diverses associacions, en què s'oposen a la instal·lació d'aquest cementiri al poble d'Ascó.

-------------------------------------------------------------------

Davant del pla de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) de construir un cementiri nuclear centralitzat (Magatzem Temporal Centralitzat, MTC) per albergar els residus radioactius d’alta activitat generats per totes les centrals nuclears de l’estat espanyol.

Coneixedors que la generació de residus radioactius d’alta activitat és un fet tècnicament inevitable produït per les centrals nuclears i que la seva gestió és encara un tema per resoldre a escala mundial.

Atès el seu alt nivell de radioactivitat que persisteix durant centenars de milers d’anys i el seu elevat potencial radiotòxic que suposa un greu problema ambiental, una amenaça per la salut pública, i que hipoteca dràsticament les nostres futures generacions.

Entenent que l’anomenat Centre Tecnològic Associat al Cementiri Nuclear no seria altra cosa que un reactor nuclear experimental en tècniques de transmutació, amb tots els riscos que això comportaria, essent aquesta una opció tècnicament inviable a curt o mig termini com a solució al problema dels residus.

Partint del fet que l’elevat cost de la gestió dels residus radioactius que, segons ENRESA, pujarà prop de 13.800 milions d’€ (calculat només fins l’any 2070), serà sufragat majoritàriament amb diner públic.

Preocupats per les estratègies d’ENRESA encaminades a encoratjar, amb compensacions econòmiques (amb diner públic), als alcaldes dels municipis perquè s’ofereixin candidatures per albergar el cementiri nuclear centralitzat.

Convençuts que aquest problema de marcat caràcter col·lectiu no es pot resoldre sense un previ consens social i polític, amb participació dels agents interessats, sense oblidar les organitzacions ecologistes i ciutadanes.

Entenent que Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desmantellament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d’alta activitat des de l'inici del seu funcionament.

Per tots els raonaments anteriors, els sotssignants volem MANIFESTAR:

La nostra rotunda i decidida oposició a la construcció d’un cementiri nuclear centralitzat, sigui quina sigui la seva denominació (MTC o altres), de qualsevol tipus de residus radioactius a Catalunya i a comarques limítrofes.

Demanem a la Generalitat que manifesti de forma clara i rotunda el rebuig a aquesta instal·lació en el nostre territori.

-------------------------------------------------------------------

Si us voleu adherir al manifest, ho podeu fer des d'aquest enllaç que us proporciono a continuació: http://platformcemno06.iespana.es/manifest.htm

En defensa del català al Congrés dels Diputats i al Senat

Ahir, 13 de gener, 34 senadors de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV-EUiA), de CiU, del PNB-EAJ i del grup mixt (BNG i altres) van presentar una incitativa parlamentària al Senat per tal que en dos anys s'implanti el plurilingüisme a les sessions plenàries i a les comissions de la Cambra Alta. La iniciativa es votarà al febrer, moment en què el PP i el PSOE s'haurien de posicionar sobre la matèria. Ara bé, no caldrà esperar tant, ja que el PP ja ha anunciat que hi votarà en contra. Els conservadors espanyols asseguren que no té sentit que a les Corts s'utilitzin altres llengües que no siguin el castellà, ja que és l'única que és oficial a tot l'Estat i que entén tothom.

El PP, que sempre defensa el dret a l'elecció de la llengua, sembla caure en una contradicció al posicionar-se en contra de la iniciativa. Ara bé, realment és una contradicció? Segurament no. Probablement ens trobem davant d'un nou tic del nacionalisme espanyol, que està obsessionat des del segle XVIII a uniformitzar l'Estat sota el paraigua del castellà. Només així s'entén que el PP s'oposi al que seria un avenç important en la normalització institucional del català, l'euskera i el gallec. Com és habitual, el gran argument esgrimit és el del número: com el castellà és la llengua predominant a l'Estat, per què cal utilitzar les altres? Ara bé, alguns ens preguntem si aquest raonament no està amagant allò que realment pensen molts d'aquells que s'oposen a la iniciativa, arguments que tindrien a veure amb un sentiment de superioritat de l'element castellà vers la resta de llengües i expressions culturals presents a l'Estat. Volem pensar que no.

En tot cas, des d'aquest bloc volem defensar la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs, i donar-hi suport.
Ningú no pot esgrimir l'element del pes poblacional per tal de bloquejar l'ús de les llengües cooficials a les Corts, al Congrés i al Senat, a les cambres que, al cap i a la fi, representen la voluntat de la ciutadania i dels pobles de l'Estat. La Constitució espanyola consagra la igualtat de tots els ciutadans en drets i deures, i això ha d'incloure el fet de poder utilitzar la llengua que més es prefereixi a l'hora de treballar dins les institucions que són la veu de tothom. Negar-se a permetre-hi l'entrada del català, l'euskera i el gallec significa trencar aquest principi fonamental que informa tot l'ordenament politicojurídic vigent.
La mateixa Constitució, en el seu preàmbul, es reafirma en la intenció de "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions". Al mateix temps, al seu art. 3.3 estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". D'arguments legals per defensar l'ús del català i les altres llengües cooficials a les Corts, doncs, no en falten.
Finalment, permetre l'accés del català, l'euskera i el gallec al Congrés i al Senat és un pas més d'un camí necessari que ha de recorre l'Estat espanyol per tal de reeixir, a llarg termini, en l'encaix estable de les minories nacionals existents dintre del seu marc territorial. Pretendre construir un Estat etnocèntric sobre una realitat demostradament plurinacional és un projecte que tard o d'hora acabarà fent aigües.

Per totes aquestes raons, doncs, ens reafirmem en el nostre suport a la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs. Esperem que, finalment, l'ús de la nostra llengua, el català, i de les altres llengües cooficials quedi regulat plenament al Congrés i al Senat.

El sistema electoral català (2): la proposta del PSC

El sistema electoral que proposa el PSC per a Catalunya es fonamenta en el model alemany, un sistema certament complex que pretén conjugar proporcionalitat amb proximitat del representant al seu territori.

L'aplicació d'aquest sistema començaria a l'hora d'anar a votar, i és que al col·legi electoral hauríem de desenvolupar un doble vot.
En primer lloc, hauríem d'escollir entre diverses llistes nacionals, en què per cada partit (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, C's...) hi hauria una relació de persones que es presentarien per a tot Catalunya. Per tant, estaríem jugant en un escenari de circumscripció única plurinominal, que seria Catalunya.
En segon lloc, hauríem d'escollir quin seria el nostre representant local, havent de triar una única persona d'entre les que ens oferissin els partits. En aquest sentit, cada partit ens n'oferiria una. Per tant, en aquest segon vot estaríem jugant en un escenari de circumscripcions uninominals. El PSC proposa que aquestes circumscripcions uninominals siguin les comarques (41 en total), els districtes de Barcelona (10 en total) i les ciutats de més de 50000 habitants (23 en total, incloent tot Barcelona ciutat). Així doncs, es podria donar el cas que en aquest segon vot haguéssim d'escollir un diputat per la nostra comarca i un pel nostre municipi.

Un cop s'hagués votat, arribaria l'hora del recompte de vots, i de la transformació d'aquests en escons al Parlament. El sistema funcionaria de la següent manera.
En primer lloc, es faria el recompte dels vots a llistes nacionals, és a dir, dels vots a les llistes que es presentarien per a tot Catalunya. Un cop fet el recompte, i aplicant la llei d'Hondt amb una barrera electoral del 3%, distribuiríem els 135 escons inicials del Parlament. D'aquesta manera, i tenint en compte els resultats de les eleccions del 2006, a CiU li correspondrien 45 escons, al PSC 38, a ERC 20, al PP 15, a ICV-EUiA 13 i a C's 4. El resultat de cada partit en percentatge d'escons sobre el total s'acostaria molt al seu percentatge de vots respecte del total de vots, de forma que el repartiment d'escons tindria una proporcionalitat d'un 98% aproximadament. En aquest punt, cada partit tindria assignat un nombre determinat de seients, i ara és quan s'hauria de procedir a omplir-los amb diputats. Aquí començaria la segona fase del procés.
A la segona fase entrarien en joc, doncs, els vots a representants de les circumscripcions uninominals (comarques, municipis de +50000 habitants i districtes de Barcelona). Prenent com a referència els resultats del 2006, sabem que CiU va guanyar a 38 comarques, 11 ciutats de més de 50000 habitants i 4 districtes de Barcelona; el PSC va guanyar a 3 comarques, 12 ciutats de més de 50000 habitants i 6 districtes de Barcelona. ERC, PP, ICV-EUiA i C's no van guanyar a cap de les circumscripcions proposades, i per tant no tindrien cap representant escollit per aquest sistema. Així doncs, CiU començaria a omplir els seus 45 escons inicials amb els representants escollits a les circumscripcions uninominals. Ara bé, com és obvi, CiU es va imposar en un total de 53 circumscripcions. Què passa, doncs, amb els 8 representants que sobren d'aquests 53 escollits? Com han estat votats no se'ls pot negar l'entrada al Parlament, de manera que el que es faria seria ampliar el nombre d'escons al Parlament, afegint-ne 8 als 135 inicials. Al final, doncs, el grup de CiU comptaria amb 53 escons. Pel que fa al PSC, veiem que es va imposar a 21 circumscripcions; així doncs, dels 38 escons que li correspondrien 21 s'haurien d'omplir amb aquests representants "locals" escollits. Ara bé, què passa amb els 17 escons que manquen per arribar als 38? El que s'hauria de fer és anar a la llista nacional del PSC i agafar els 17 primers noms de la llista per omplir els seients que li manquen per arribar als 38 escons que li correspondrien. Finalment, en el cas d'ERC, PP, ICV-EUiA i C's, com que no s'haurien imposat a cap circumscripció, haurien d'omplir els seus escons amb els noms que figuressin a les llistes nacionals.

Així doncs, finalment el Parlament de Catalunya quedaria format per 143 escons, repartits de la següent manera: 53 escons per a CiU (per 48 d'ara), 38 escons per al PSC (per 37 d'ara), 20 per a ERC (per 21 d'ara), 15 per al PP (per 14 d'ara), 13 per a ICV-EUiA (per 12 d'ara) i 4 per a C's (per 3 d'ara). La majoria absoluta quedaria establerta en 72 escons, una majoria a la qual només hi arribarien la suma de CiU i PSC, que sumarien 91 escons en total, o la suma de CiU i ERC, que arribarien als 73 escons. L'actual govern d'Entesa, format pel PSC, ERC i ICV-EUiA, es quedaria amb 71 escons, a 1 escó de la majoria absoluta.

A mode de conclusió, podem veure que el sistema electoral proposat pel PSC és molt proporcional, afavorint un repartiment dels escons bastant relacionat amb el nombre de vots que obtindria cada candidatura política. No hem de perdre de vista, però, que el sistema té tendència a afavorir els partits majoritaris, especialment aquell que quedi en primer lloc, tot i que lluny d'uns resultats tan favorables com els que proporcionava el sistema proposat per CiU. En definitiva, sembla que el sistema proposat pel PSC conjuga bastant bé la proporcionalitat amb la proximitat dels representants al seu territori.