El sistema electoral que CiU proposa per a Catalunya barreja un sistema majoritari de circumscripcions uninominals amb un de proporcional amb circumscripcions plurinominals. L'elecció dels 135 representants, doncs, no seria homogènia per a tots ells, sinó que operaria de la següent manera.
En primer lloc, s'escolliria un diputat per cada comarca i districte de Barcelona. Això sumaria un total de 51 representants (41 comarques i 10 districtes de Barcelona) a repartir entre els partits polítics de cada territori. Al tractar-se de circumscripcions uninominals per sistema majoritari, el partit que quedés en primer lloc pel que fa a nombre de vots guanyaria el representant del territori corresponent.
Així, per exemple, durant les eleccions catalanes del 2006, a la comarca de l'Alt Urgell CiU va obtenir 4174 vots, seguida del PSC amb 2000, d'ERC amb 1540, d'ICV-EUiA amb 699 i del PP amb 660. En aquest cas, CiU s'enduria el parlamentari de l'Alt Urgell, ja que fou la força més votada. En l'elecció dels diputats comarcals i de districte, doncs, no seria necessari establir cap barrera electoral ni utilitzar cap fórmula electoral. Senzillament, qui tragués més vots seria el guanyador.
En total, i tenint en compte les dades del 2006, CiU s'enduria 38 comarques i 4 districtes de Barcelona, per 3 comarques i 6 districtes del PSC. La resta de partits quedaria fora del repartiment d'aquests escons. Com es pot observar, l'aplicació del sistema majoritari hauria fet prevaldre la representació dels dos partits majoritaris.
En segon lloc, s'escollirien diversos diputats per cadascuna de les set vegueries, aplicant així un sistema proporcional amb circumscripcions plurinominals. En aquest sentit, CiU proposa atorgar 2 escons inicials a totes les vegueries menys a la de l'Àrea Metropolitana, i després repartir els escons restants entre les vegueries en funció de la població.
Així doncs, el Pirineu i l'Aran escolliria 3 escons, les Terres de Lleida 5, les Terres de l'Ebre 4, el Camp de Tarragona 8, l'Àrea Metropolitana 48, la Catalunya Central 7 i Girona 9. S'aplicaria una barrera del 3% a cada circumscripció i després la llei d'Hondt, per convertir els vots dels partits que haguessin superat la barrera en escons.
Amb aquest sistema i els resultats del 2006 a la mà, CiU s'emportaria un total de 31 escons, per 25 del PSC, 12 d'ERC, 8 del PP, 6 d'ICV-EUiA i 2 de C's.
El resultat final seria el següent: CiU amb 73 escons (per 48 que en té ara), el PSC amb 34 (per 37 d'ara), ERC amb 12 (per 21 d'ara), el PP amb 8 (per 14 d'ara), ICV-EUiA amb 6 (per 12 d'ara) i C's amb 2 (per 3 d'ara). Com podem veure, en aquest escenari CiU sobrepassaria la majoria absoluta, situada en 68 escons. La distribució dels escons, doncs, variaria sensiblement respecte de la situació actual, fent-se palesa una minva molt considerable dels partits "petits". Per tant, el sistema proposat per CiU, malgrat voler combinar un sistema majoritari amb un de proporcional, tendeix a acostar-se molt més als resultats del primer que del segon.
En primer lloc, s'escolliria un diputat per cada comarca i districte de Barcelona. Això sumaria un total de 51 representants (41 comarques i 10 districtes de Barcelona) a repartir entre els partits polítics de cada territori. Al tractar-se de circumscripcions uninominals per sistema majoritari, el partit que quedés en primer lloc pel que fa a nombre de vots guanyaria el representant del territori corresponent.
Així, per exemple, durant les eleccions catalanes del 2006, a la comarca de l'Alt Urgell CiU va obtenir 4174 vots, seguida del PSC amb 2000, d'ERC amb 1540, d'ICV-EUiA amb 699 i del PP amb 660. En aquest cas, CiU s'enduria el parlamentari de l'Alt Urgell, ja que fou la força més votada. En l'elecció dels diputats comarcals i de districte, doncs, no seria necessari establir cap barrera electoral ni utilitzar cap fórmula electoral. Senzillament, qui tragués més vots seria el guanyador.
En total, i tenint en compte les dades del 2006, CiU s'enduria 38 comarques i 4 districtes de Barcelona, per 3 comarques i 6 districtes del PSC. La resta de partits quedaria fora del repartiment d'aquests escons. Com es pot observar, l'aplicació del sistema majoritari hauria fet prevaldre la representació dels dos partits majoritaris.
En segon lloc, s'escollirien diversos diputats per cadascuna de les set vegueries, aplicant així un sistema proporcional amb circumscripcions plurinominals. En aquest sentit, CiU proposa atorgar 2 escons inicials a totes les vegueries menys a la de l'Àrea Metropolitana, i després repartir els escons restants entre les vegueries en funció de la població.
Així doncs, el Pirineu i l'Aran escolliria 3 escons, les Terres de Lleida 5, les Terres de l'Ebre 4, el Camp de Tarragona 8, l'Àrea Metropolitana 48, la Catalunya Central 7 i Girona 9. S'aplicaria una barrera del 3% a cada circumscripció i després la llei d'Hondt, per convertir els vots dels partits que haguessin superat la barrera en escons.
Amb aquest sistema i els resultats del 2006 a la mà, CiU s'emportaria un total de 31 escons, per 25 del PSC, 12 d'ERC, 8 del PP, 6 d'ICV-EUiA i 2 de C's.
El resultat final seria el següent: CiU amb 73 escons (per 48 que en té ara), el PSC amb 34 (per 37 d'ara), ERC amb 12 (per 21 d'ara), el PP amb 8 (per 14 d'ara), ICV-EUiA amb 6 (per 12 d'ara) i C's amb 2 (per 3 d'ara). Com podem veure, en aquest escenari CiU sobrepassaria la majoria absoluta, situada en 68 escons. La distribució dels escons, doncs, variaria sensiblement respecte de la situació actual, fent-se palesa una minva molt considerable dels partits "petits". Per tant, el sistema proposat per CiU, malgrat voler combinar un sistema majoritari amb un de proporcional, tendeix a acostar-se molt més als resultats del primer que del segon.
