Ahir, 28 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la iniciativa legislativa popular (ILP) que havia presentat la plataforma PROU en contra de les curses de braus al nostre país. La prohibició de les "corridas" va ser aprovada amb la majoria absoluta dels vots, 68, dels quals 12 provenien d'ICV-EUiA, 21 d'ERC, 32 de CiU i 3 del PSC; 55 diputats hi van votar en contra, dels quals tots els del PP, C's, 31 del PSC i 7 de CiU; la resta, 9, van abstenir-se, dels quals 3 eren del PSC i 6 de CiU. A partir de l'1 de gener del 2012, doncs, les curses de braus quedaran prohibides a tot el territori català.Un dia després d'aquesta votació les reaccions van prenent forma, sobretot des dels sectors protaurins i des de la premsa estatal, que acusen els parlamentaris catalans d'haver obert un nou "capítol de l'antiespanyolisme català", tal com apareix avui en el títol d'un article al diari El Mundo. La premsa conservadora establerta a Madrid sembla, doncs, coincidir en l'anàlisi que l'abolició de les curses de braus a Catalunya respon únicament a un sentiment de rebuig a tot allò que faci olor d'Espanya.
Aquest tipus d'argumentació és, directament, un insult a la intel·ligència dels ciutadans i una simplificació maniquea del debat. De les intervencions dels grups al debat d'ahir es desprèn que tant CiU, PSC, ERC com ICV-EUiA observen el seu posicionament no en termes de catalanisme-espanyolisme, sinó en termes de sensibilitat o no respecte de les demandes de protecció dels animals elaborades per la plataforma PROU. Només el PP i C's van fer al·lusió a un suposat atac a una icona com són les curses de braus pel fet de ser una tradició compartida amb els altres pobles de l'Estat. Qui està intentant derivar la discussió cap a un debat identitari són, doncs, els sectors nacionalistes espanyols, no pas les forces catalanistes, potser en un nou intent d'intentar obrir esquerdes en la unitat civil del poble català, un objectiu que s'han marcat com a principal des de fa ja una dècada i escaig. Ara bé, hi ha coses que la "caverna mediàtica i política" estatal no explica, potser per desconeixement o, més aviat, per interès. Convé, doncs, que repassem una mica de la nostra història, només per comprovar que la prohibició de les curses de braus no es tracta de cap element definidor del catalanisme polític i que, per tant, no està relacionada amb cap debat identitari.
Traslladem-nos, primer, a l'any 1778. A finals del s.XVIII, quan ja fa 19 anys que ha accedit al tron d'Espanya, Carles III de Borbó promulga la Reial Ordre de 23 de març mitjançant la qual prohibia les curses de braus de mort a tot el regne. Posteriorment, l'any 1786 un reial decret de 7 de setembre prohibia les curses en la seva totalitat. Aquesta iniciativa, sorgida del ministre i president del Consell de Castella, el comte d'Aranda, pretenia civilitzar els costums del país, al considerar-se des dels sectors il·lustrats que les curses de braus eren pràctiques d'un temps passat que ja no s'adequaven al progrés social que pretenien impulsar a la societat espanyola. La prohibició seria ratificada més tard per un reial decret de Carles IV de l'any 1805, tot i que l'arribada del rei absolutista Ferran VII després de la Guerra del Francès (1808-1814) va comportar el retorn de les curses de braus, en un context de política clarament conservadora i reaccionaria vers el liberalisme i la Il·lustració. Queda clar, doncs, que la prohibició de les curses de braus ja constituïa una reivindicació dels sectors progressistes espanyols molt abans que el catalanisme polític prengués forma política i cultural.
Després d'aquesta primera experiència, 213 anys més tard, el 1991, el Parlament de Canàries, a iniciativa del diputat Miguel Cabrera, membre actual del PP, aprovava la Llei de Protecció dels Animals, una norma que a la pràctica suposava l'abolició de les curses de braus a les Illes Canàries. Llavors el debat es va desenvolupar entre protaurins i antitaurins, però sense comportar una excessiva atenció per part dels mitjans de comunicació estatals. A ningú se li va passar pel cap de pensar que els canaris estaven cometent un acte de rebel·lió contra Espanya, que és com s'interpreta la decisió del Parlament de Catalunya.
Com es pot veure amb aquests dos exemples, a l'Estat espanyol no és el primer cop que les curses de braus es prohibeixen, unes prohibicions que no tenen sospita de ser precisament catalanistes. De fet, a totes les comunitats autònomes hi ha moviments de defensa dels animals molt actius que porten reclamant des de fa molt de temps l'abolició d'aquestes curses. El principal argument dels protaurins és que s'ha de garantir la llibertat per anar a veure les curses, perquè és un espectacle que té molts seguidors, però aquesta és una raó que no es pot sostenir. Cada poble i cada país té les seves tradicions, però aquestes han d'estar subjectes a la revisió i a l'adaptació als valors que en cada moment regeixen una societat, i personalment crec que fer de la mort i el patiment d'un animal un espectacle públic no s'adiu amb els valors de la societat d'avui dia. De la mateixa manera que al Regne Unit es va abolir la caça de la guineu, malgrat ser l'esport britànic més genuí, Espanya ha de ser capaç d'adaptar les seves tradicions al s.XXI i prohibir un espectacle sanguinari del qual n'és objecte un ésser viu que té tant de dret a viure dignament com qualsevol ésser humà. En aquest sentit, doncs, cal felicitar-nos pel pas tan valent que han donat els diputats del nostre país, malgrat l'ambient irrespirable que cada cop es provoca més des de la caverna mediàtica i política madrilenya en relació a les iniciatives sorgides des de Catalunya. En aquest sentit, voldria deixar constància que com a català ja començo a estar-ne tip que cada decisió política que es pren a Catalunya sigui objecte de polèmica a l'Estat pel sol fet de provenir d'on prové. No em cansaré d'avisar, però la paciència sempre té un límit.
