El llibre que us vull recomanar avui es titula Oda inacabada, que recull les memòries d'en Pasqual Maragall i que ha estat editat per La Magrana l'any 2008, un llibre del qual segurament molts de vosaltres ja n'haureu sentit a parlar.Per aquells que no hagueu llegit mai una autobiografia, com aquell que escriu aquestes línies, sens dubte suposa un bon inici.
De lectura fàcil i amena, les memòries constitueixen una aproximació veraç a una de les figures cabdals de la història recent del nostre país, Catalunya. Pasqual Maragall, el batlle olímpic, l'impulsor de l'Estatut de Miravet, ens relata amb tot luxe de detalls el seu passat polític, des dels seus inicis a la clandestinitat fins la seva retirada de la política activa, acabant el llibre amb la seva aposta decidida de lluita contra la malaltia de l'Alzheimer. Fidel a ell mateix, al llarg del llibre ens relata de forma sincera tots aquells episodis que van marcar el seu esdevenir polític, sense mossegar-se la llengua a l'hora de criticar aquells que ell creu que van actuar erròniament, fonamentalment el nacionalisme català conservador, però també a l'espai socialista, tan català com espanyol. Llegint les seves línies, a un li fa l'efecte que, dintre d'allò que es pot permetre un polític de la seva vàlua, en Pasqual Maragall ens explica allò que realment pensa, sense refugiar-se excessivament en allò que és políticament correcte, esperonat probablement per l'amenaça que l'aguaita, la pèrdua de la memòria. Un relat, sens dubte, molt íntim, amb el qual comparteix amb el lector les seves alegries però també les seves nombroses frustracions.
Dividit en més de deu parts, la seva vida política es pot resumir en tres grans episodis: la clandestinitat de la joventut, els anys a l'Ajuntament de Barcelona i els anys com a cap de l'oposició, primer, i com a President de la Generalitat després. No hi ha dubte en considerar els seus anys d'alcalde com aquells que semblen haver-li reportat més alegries, en contrast amb els seus anys a la presidència de la Generalitat, a on sembla haver recollit més frustracions de les que esperava, segurament per ser una persona amb les idees massa clares en un entorn en el qual el que més es valora és la lleialtat a una institució o a una organització i no a allò que un pensa. Malgrat tot també recull un munt d'experiències positives de la seva etapa a la Generalitat, posant negre sobre blanc allò que ell creu que es va fer bé i allò que segons el seu parer es va fer malament. En alguns punts autocrític amb la seva tasca, el relat sobre els seus tres anys al capdavant del tripartit suposen una font de coneixement per a aquells que vulguin conèixer de prop el dia a dia d'aquella etapa tan intensa, així com per a aquells que vulguin evitar en un futur els estira i arronsa habituals dels governs de coalició, una cultura política massa poc estesa entre els nostres dirigents però també entre la nostra societat, massa acostumada a lideratges carismàtics monocolors.
En definitiva, una lectura més que recomanada, tant per aquells que no segueixin de prop la política com per aquells que la viuen intensament. Aquest llibre és una oportunitat única per acostar-se a la realitat personal d'una de les figures més importants de les primeres etapes d'ajuntaments democràtics, i de l'etapa postpujolista a la Generalitat.
De lectura fàcil i amena, les memòries constitueixen una aproximació veraç a una de les figures cabdals de la història recent del nostre país, Catalunya. Pasqual Maragall, el batlle olímpic, l'impulsor de l'Estatut de Miravet, ens relata amb tot luxe de detalls el seu passat polític, des dels seus inicis a la clandestinitat fins la seva retirada de la política activa, acabant el llibre amb la seva aposta decidida de lluita contra la malaltia de l'Alzheimer. Fidel a ell mateix, al llarg del llibre ens relata de forma sincera tots aquells episodis que van marcar el seu esdevenir polític, sense mossegar-se la llengua a l'hora de criticar aquells que ell creu que van actuar erròniament, fonamentalment el nacionalisme català conservador, però també a l'espai socialista, tan català com espanyol. Llegint les seves línies, a un li fa l'efecte que, dintre d'allò que es pot permetre un polític de la seva vàlua, en Pasqual Maragall ens explica allò que realment pensa, sense refugiar-se excessivament en allò que és políticament correcte, esperonat probablement per l'amenaça que l'aguaita, la pèrdua de la memòria. Un relat, sens dubte, molt íntim, amb el qual comparteix amb el lector les seves alegries però també les seves nombroses frustracions.
Dividit en més de deu parts, la seva vida política es pot resumir en tres grans episodis: la clandestinitat de la joventut, els anys a l'Ajuntament de Barcelona i els anys com a cap de l'oposició, primer, i com a President de la Generalitat després. No hi ha dubte en considerar els seus anys d'alcalde com aquells que semblen haver-li reportat més alegries, en contrast amb els seus anys a la presidència de la Generalitat, a on sembla haver recollit més frustracions de les que esperava, segurament per ser una persona amb les idees massa clares en un entorn en el qual el que més es valora és la lleialtat a una institució o a una organització i no a allò que un pensa. Malgrat tot també recull un munt d'experiències positives de la seva etapa a la Generalitat, posant negre sobre blanc allò que ell creu que es va fer bé i allò que segons el seu parer es va fer malament. En alguns punts autocrític amb la seva tasca, el relat sobre els seus tres anys al capdavant del tripartit suposen una font de coneixement per a aquells que vulguin conèixer de prop el dia a dia d'aquella etapa tan intensa, així com per a aquells que vulguin evitar en un futur els estira i arronsa habituals dels governs de coalició, una cultura política massa poc estesa entre els nostres dirigents però també entre la nostra societat, massa acostumada a lideratges carismàtics monocolors.
En definitiva, una lectura més que recomanada, tant per aquells que no segueixin de prop la política com per aquells que la viuen intensament. Aquest llibre és una oportunitat única per acostar-se a la realitat personal d'una de les figures més importants de les primeres etapes d'ajuntaments democràtics, i de l'etapa postpujolista a la Generalitat.
