Després dels últims casos de corrupció, sembla que la redacció d'una llei electoral catalana s'ha tornat a posar a la llista de primeres prioritats dels partits polítics del nostre país. Recentment s'ha reunit la comissió del Parlament encarregada de redactar el text, però molts dubten que s'arribi a un acord abans de les eleccions del proper novembre. En qualsevol cas, la informació és vital per entendre el debat que s'està produint, i és per això que des d'aquest bloc es redactaran una sèrie d'articles en què detallarem les propostes dels diferents partits catalans, per entendre quin és el punt de partida de cadascun d'ells.
L'ordre que s'ha escollit per presentar les propostes respon a la grandària de la representació parlamentària que té cada partit polític, de major a menor. La informació s'ha extret d'un treball realitzat per la Maria Rosa Torres i Solsona, l'Estel Puntí i Tortellà, i jo mateix, en el marc de l'assignatura de Política Catalana.
L'ordre que s'ha escollit per presentar les propostes respon a la grandària de la representació parlamentària que té cada partit polític, de major a menor. La informació s'ha extret d'un treball realitzat per la Maria Rosa Torres i Solsona, l'Estel Puntí i Tortellà, i jo mateix, en el marc de l'assignatura de Política Catalana.
----------------------------------------------------------------
Abans d'entrar a analitzar quines són les propostes dels partits catalans en matèria electoral, convé familiaritzar-se amb el vocabulari propi d'aquest camp. Per això, tot seguit es detallen les definicions d'aquelles paraules més comunes, eines imprescindibles per entendre amb claredat allò que tractarem en els articles posteriors:- Elector. Hom qui té dret de vot i que, per tant, pot participar en els processos d'elecció dels representants.
- Representant. Ciutadà escollit pels electors en votació i que té com a responsabilitat vetllar per llurs interessos i pel compliment de llur voluntat.
- Circumscripció. Àrees territorials que divideixen el cos electoral i a través de les quals aquest escull llurs representants. Podem distingir dos grans tipus de circumscripcions: les uninominals, en què l'electorat escull un únic representant per cada territori; les plurinominals, en què l'electorat escull més d'un representant per cada territori.
- Barrera electoral. Llistó, en percentatge o en nombre absolut de vots, que ha d'obtenir una formació política en un determinat territori per poder entrar en els càlculs de la fórmula electoral.
- Fórmula electoral. Sistema de càlcul a través del qual els vots es converteixen en escons a les cambres legislatives. El més comú és l'anomenat sistema o llei d'Hondt, vigent al nostre país per a gairebé tots els processos electorals en què s'escullen representants. Aquest sistema crea una taula en què es divideix el nombre de vots de cada partit (que hagi superat la barrera electoral) entre 1, 2, 3, 4... i així successivament fins arribar al nombre total de representants a la circumscripció. Un cop el nombre total de vots de cada partit ha estat dividit, es procedeix a seleccionar les xifres més elevades, fins que s'han seleccionat tantes caselles com nombre d'escons hi ha a repartir. Cada partit s'endurà el nombre d'escons que li corresponguin.
- Sistema electoral. Conjunt de regles que regeixen l'elecció dels representants per part dels electors a través d'una o més circumscripcions electorals. Es distingeixen dos grans grups: els sistemes majoritaris, que fan prevaldre la representació de les forces polítiques més votades; els sistemes proporcionals, que respecten el pes de cada formació política a l'hora d'atorgar-los representació a les cambres legislatives.
