Fa uns dies que el lehendakari Juan José Ibarretxe va reunir el govern basc en sessió extraordinària per convocar eleccions al Parlament (Eusko Legebiltzarra) pel dia 1 de març d'aquest any. Una de les grans incògnites era què faria l'esquerra abertzale, ja que amb el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) i Acció Nacionalista Basca (EAE-ANB) il·legalitzades, hauria de promoure llistes blanques o una nova plataforma electoral si volia concórrer a les eleccions. Doncs bé, pocs dies després la incògnita es va resoldre, perquè dirigents històrics de l'esquerra independentista basca van presentar la plataforma D3M (Democràcia 3 milions), amb la qual pretenen presentar-se al procés electoral. De moment no han publicat les llistes electorals, ja que abans han de recollir 18000 signatures a cadascuna de les tres circumscripcions basques per tal de poder presentar les candidatures.Malgrat l'estat embrionari de l'agrupació electoral, el seu bateig en públic ja ha aixecat les reaccions polítiques esperades: el PSOE i el PP demanen la seva il·legalització, mentre que el PNB, EA, EB i Aralar demanen que se la deixi concórrer a les eleccions. De moment la Fiscalia General de l'Estat ja ha anunciat que estudiarà amb detall les llistes que presenti la plataforma per tal d'evitar que "l'entorn d'ETA torni a burlar la Llei de Partits". Aquesta llei orgànica (LO 6/2002, de 27 de juny), controvertida des del seu naixement, doncs, torna al centre del debat polític i social.
Fent una mica de repàs històric, la llei fou aprovada per les Corts l'any 2002, amb el suport d'un PP governant amb majoria absoluta i amb el PSOE com a principal partit de l'oposició. Malgrat l'ampli consens aconseguit (la van recolzar el PP, el PSOE, CiU, CC i el Partit Andalusista), des d'un bon principi va aixecar recels en sectors de tot l'Estat, des de partits polítics com IU fins a organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional. I ara que la llei torna a posar-se mica en mica al centre del debat, convé reflexionar sobre el que ha estat la seva aplicació al llarg de tots aquests anys.
Podríem començar pel motius que van impulsar la seva redacció. Era realment necessària? Hem de tenir en compte que l'any 2002, tant investigacions policials com judicials estaven demostrant que diversos càrrecs electes de l'esquerra abertzale, ja fossin de Batasuna o d'Euskal Herritarrok, estaven desviant fons públics per a finançar la banda terrorista ETA. És obvi, doncs, que calia fer alguna cosa per tallar aquesta font de finançament de la banda terrorista, però aquí és on topem amb un dels primers defectes que, podríem dir, té aquesta llei: qualsevol agent extern que analitzés la Llei de Partits deduiria, en primer terme, que la norma ha estat creada per regular l'activitat de les associacions polítiques en el conjunt de l'Estat. La realitat, però, dista molt d'aquest propòsit, i el que és cert és que fou creada específicament per il·legalitzar determinades formacions polítiques que en aquell moment eren legals i ostentaven càrrecs de representació política a les institucions. Per tant, una llei que hauria de tenir una vocació generalista es va crear amb una finalitat particular, de forma que no es va redactar pensant en l'establiment d'un marc general sinó per afavorir una línia d'actuació concreta. És evident que aquesta incompatibilitat entre vocació i finalitat acabaria portant en el futur a més d'un problema d'interpretació o aplicació de la llei, com més tard va acabar passant en l'episodi de la il·legalització d'algunes llistes d'ANB a les darreres eleccions municipals del 2007. Per tant, i malgrat que aquell que escriu aquestes línies no té un coneixement concret sobre la situació del moment en el qual es va redactar la llei, podem concloure que, amb tota seguretat, no hagués calgut una norma de la magnitud d'una llei orgànica si allò que es buscava era lluitar contra el finançament amb diners públics d'una banda terrorista. És probable que amb reformes puntuals en el Codi Penal o amb accions a través de la justícia s'hagués pogut lluitar amb una efectivitat semblant contra aquest fet. Però no em de deixar la porta tancada a que, en aquell context, aquesta fos la manera més efectiva i ràpida d'acabar amb una situació insostenible.
Deixant de banda, però, la necessitat o no d'aquesta llei en el seu context, s'ha de remarcar que, com un segon problema, la Llei de Partits Polítics, degut a l'àmbit que regula i a la forma en com s'està aplicant, provoca importants grinyols amb alguns dels drets fonamentals que recull la Constitució espanyola, com ara les llibertats d'expressió (art. 20), de reunió (art. 21) i d'associació (art. 22), o el dret d'accés als càrrecs públics (art. 23.2). Això es pot veure amb un petit exemple que desenvolupem tot seguit.
En base a la Llei de Partits s'han il·legalitzat formacions polítiques que, com s'estableix a l'art. 9.2 de la mateixa, justifiquen o promouen la violència o actuen com a suport d'una organització terrorista. Suposar que les accions o les omissions de la direcció d'una organització política representen la voluntat de tota la seva militància potser és bastant agosarat, però com que reconeixem el criteri de representativitat no hi ha res a criticar en aquest sentit. Ara bé, uns articles més a baix s'estableix que un dels efectes de la dissolució judicial d'un partit polític serà que es presumeixi fraudulenta i no sigui procedent "la creació d'un nou partit polític o la utilització d'un altre de ja inscrit al Registre que continuï l'activitat d'un partit declarat il·legal i dissolt o el succeeixi" (art. 12.1). Cal aturar-s'hi perquè aquí s'estan suposant moltes coses. Bàsicament, allò que ens ve a dir aquest article és que si membres d'un partit il·legalitzat, com ara Batasuna, decideixen anar-se a un partit com ANB per seguir defensant les seves idees, aquesta serà una acció que es considerarà frau de llei. L'efecte gairebé immediat és que el partit al qual s'han marxat els membres de Batasuna sigui declarat també il·legal en consideració que està continuant l'activitat de la formació il·legalitzada. Potser l'article no s'havia d'interpretar així, però així és com s'està aplicant. I només cal recordar que nombroses llistes d'ANB van ser impugnades davant dels tribunals durant les darreres eleccions municipals pel sol fet de tenir a membres de Batasuna al seu si. Aquest fet constitueix una clara vulneració del dret d'associació i de la llibertat d'expressió, i és que sense anar més lluny s'està prohibint a determinats ciutadans que participin activament en la vida política pel sol fet d'haver militat en una formació il·legalitzada (són perseguits pel seu passat polític), alhora que s'està negant als altres ciutadans que van a la llista el seu dret a accedir als càrrecs públics i les seves llibertats d'expressió, reunió i associació.
El cas de les llistes impugnades d'ANB només és un dels molts exemples que sorgeixen amb l'aplicació d'aquesta llei orgànica. Fonamentalment, tots aquests problemes es deriven, com denunciava Amnistia Internacional, de l'excessiva ambigüitat del redactat de la llei, que dóna marge a àmplies interpretacions que potser van molt més enllà de l'esperit inicial de la llei.
Finalment, i com a tercer problema, comença a ser realment preocupant la deriva que està prenent l'aplicació de la llei en el cas basc. Ja fa un temps que es pot sentir a diversos mitjans de comunicació i a diversos membres actius de la política estatal utilitzar expressions com "il·legalització de l'esquerra abertzale". A tots aquells que utilitzen aquest tipus d'expressions els convindria recordar que no s'està perseguint cap ideologia, per més que alguns s'entestin dia rere dia a intentar-nos fer creure que l'esquerra abertzale, que equivaldria a l'esquerra independentista o radical basca, va associada sempre al terrorisme. S'estan assumint, sovint, masses supòsits que disten molt de ser certs o representatius de tots els membres d'aquest moviment polític, i si bé també és cert que moltes de les seves actuacions i declaracions no afavoreixen gaire la seva imatge pública, no hem de caure en la trampa d'iniciar una croada contra tot un moviment polític, com sí sembla que vulguin fer alguns sectors polítics i mediàtics espanyols.
Com molt bé saben tots aquells que em coneixen, disto molt de compartir les idees que defensen aquells que formen part de l'esquerra independentista basca. Ara bé, per sobre de tot, per sobre de la meva ideologia, sóc un demòcrata convençut que creu en la força de la paraula i menysprea la violència com a mètode per assolir els objectius polítics, i sincerament em preocupa la deriva que ha anat prenent l'aplicació d'aquesta llei en el context del País Basc. Recentment, un jutge israelià va haver de jutjar quatre israelians musulmans que havien estat detinguts pel sol fet d'haver-se manifestat en contra de la invasió israeliana de Gaza. Doncs bé, aquest jutge va absoldre immediatament els quatre acusats, perquè com molt bé va recordar "és davant de les situacions excepcionals quan es posen a prova els fonaments d'un règim democràtic". Si fallem ara a Euskadi, senyores i senyors, haurem fallat per sempre. Hem d'aprendre que per fer front al terrorisme no tot s'hi val, perquè el preu que podem acabar pagant és allò que amb tanta fermesa defensem: la democràcia.
