diumenge, 11 de novembre del 2012

D'enquestes, projeccions, escons i altres coses

Dijous passat es van publicar sengles baròmetres electorals en relació a les eleccions catalanes del 25 de novembre, un del CEO i un del CIS. Com sempre, els mitjans de comunicació es van apressat a fixar-se en les projeccions d'escons, oblidant-se de qualsevol referència a la multiplicitat de dades que es recullen en aquestes enquestes. I com sempre, es van tornar a fixar en la dada menys rellevant.

Vol dir això que les projeccions d'escons no serveixen per a res? No, si les interpretem com la plasmació d'una tendència en el context d'una evolució estadística. És a dir, que les projeccions d'escons prenen sentit si les observem en la seva evolució respecte dels valors anteriors (d'altres baròmetres); no serveixen, però, per a fixar una foto fidedigna d'un moment concret. I això és així perquè el càlcul d'escons es realitza en base al que s'anomena "cuina" de l'enquesta, és a dir, que es fonamenta en el tractament dels resultats de diferents variables que, barrejades i ponderades, donen com a resultat la projecció. Aquest fet no ha de restar rigorositat a l'anàlisi dels dos instituts, però com a les cuines, cada cuiner elabora el mateix plat amb unes proporcions diferents dels mateixos ingredients, donant com a resultat plats semblants però no idèntics.

Si voleu anar al rovell de l'ou d'una enquesta, us heu de dirigir a una taula, no a cap gràfic. Concretament, heu d'observar la matriu de transvasament de vot, una taula que creua les variables "record de vot" (què va votar la gent a les darreres eleccions, en el nostre cas a les del 2010) i "intenció de vot" (allò que la gent diu que votarà). D'aquesta taula podem extreure, com a mínim, tres informacions molt rellevants: el grau de mobilització d'un electorat (qui es manté fidel en el vot), què farà l'electorat d'un partit a les properes eleccions (a qui votarà ara la gent que et va votar a les anteriors eleccions) i qui votarà un partit a les properes eleccions (de quins partits prové la gent que et vol votar a les properes eleccions). Aquestes dades són claus per als partits per conèixer la seva força (mobilització) i com han de modular el seu discurs per atreure nous votants o per evitar de perdre'n.

Fem una ullada a les dues enquestes, la del CEO i la del CIS. La primera consta de 2500 entrevistes, i la segona de 2983. Contra més entrevistes millor, perquè més s'assemblaran els resultats previstos al resultat final. En tot cas, es tracta de dues enquestes amb un grau de fiabilitat molt alt. L'estudi del CEO és el més actual (entre el 22/10 i el 31/10), i el del CIS és anterior (del 2/10 al 14/10).

A. Quin és el grau de mobilització dels electorats a dues setmanes de les eleccions? Considerarem que l'electorat d'un partit està mobilitzat si té una fidelitat de vot d'un 70% o més; entre un 50% i un 69% el partit té alguns problemes de mobilització (com més a baix, pitjor); per sota del 50% el partit té un problema molt greu. Doncs bé, cap dels dos baròmetres indica que algun partit tingui l'electorat mobilitzat. 


Tenint en compte la divergència entre els estudis, farem una petita trampa estadística i considerarem la mitjana entre tots dos (és molt poc probable que una mateixa persona hagi respost ambdós estudis). Així doncs, dels partits al Parlament, CiU és el que té l'electorat més mobilitzat amb un 67'3% de fidelització. El segueixen ICV-EUiA, amb una fidelitat del 57'1%, ERC amb un 55'1%, el PP amb un 53'2%, C's amb un 48'6%, el PSC amb un 42'9% i SI amb un 34'1%. Per tant, podríem concloure que:

  • Electorat mobilitzat: CiU
  • Electorat parcialment mobilitzat: ICV-EUiA, ERC i PP.
  • Electorat desmobilitzat: C's, PSC i SI.

Ha de quedar clar que això no és significatiu del resultat final de cada partit, senzillament mostra el grau de fidelitat del vot. En tot cas, i com és obvi, a major fidelitat o mobilització, millors seran els resultats electorals.

B. Més enllà de la mobilització, és interessant de saber què faran els electors de 2010 de cada partit? De nou, i seguint les mitjanes entre tots dos estudis, observem el següent:

  • CiU conserva gran part del seu electorat (67'3%), i les principals fugues les pateix, en ordre descendent, cap a ERC (3'6%), C's (1,6%), PP (1,4%) i PSC (1,1%). La resta de partits recullen menys d'un 1% del vot convergent. 
  • Al PSC, la principal fuga de vots és cap a CiU (10'9%), seguida d'ICV-EUiA (5'5%), ERC (3'2%) i el PP i C's, que recullen menys d'1'5% del vot socialista de 2010. La resta de partits recullen parts no significatives de l'electorat socialista. 
  • Al PP, la principal fuga se'n va cap a C's (9%), seguit per CiU (3'8%) i el PSC (1'9%). La resta de partits no recullen fugues significatives del vot popular. 
  • A ICV-EUiA, el principal transvasament de vots és cap a ERC (4'5%), seguida de CiU (3'8%), les CUP (3'7%), el PSC (2'2%) i C's (1'7%). 
  • ERC perd electors principalment cap a CiU (16'9%), i a molta distància SI (2'2%) i les CUP (2'1%). La resta de partits pràcticament no recullen cap vot republicà.
  • C's té pèrdues significatives de votants cap al PP (9'5%), i a més distància cap a ERC i el PSC (1'9%).
  • SI només cedeix vots, tot i que en gran proporció, a ERC (19'6%), CiU (19'3%) i les CUP (7'5%).

C. Finalment, podem aprofitar les dades anteriors per estudiar el saldo en la transferència de vots entre els diferents partits. Entre un partit X i Y aquest saldo podrà ser positiu o negatiu, i es calcularà en base a comparar els fluxos de vots entre aquests dos partits, aplicant prèviament els percentatges que hem comentat en el punt anterior al nombre de vots rebut per cadascun dels partits l'any 2010. Els resultats els podem observar a la següent taula:



La lectura de la taula és la següent. Agafem, per exemple, el cas del PSC. Si agafem la fila del PSC que correspon a la seva intenció de vot per al 2012, hauríem de llegir que aquest partit, després de transferències de vot de gent que no el va votar i ara sí, i gent que el va votar i ara no, té pèrdues netes en milers de votants cap a tots els partits. Així, per exemple, malgrat que hi ha votants d'ICV-EUiA que ara votaran el PSC, el nombre de votants del PSC que ara votaran ICV-EUiA és més gran, de manera que el saldo net és negatiu per al PSC (-26387 vots) i positiu per a ICV-EUiA (+26387 vots). Alhora podem veure que les principals pèrdues en milers de vots del PSC es produeixen cap a CiU (-49182 vots), ICV-EUiA (-26387) i ERC (-17901). També podem observar que en total, el PSC tindria unes pèrdues de 98533 votants.
D'aquesta taula crida l'atenció el cas d'ERC, ja que és l'únic partit que té un saldo net positiu amb tots els altres partits, és a dir, que guanya més vots de tots els altres partits que no pas en perd. El PSC seria el cas contrari, i entre mig es trobarien la resta de partits. Pel que fa al cas de CiU, que figura com a guanyador a totes les enquestes, només té un saldo positiu de vots amb el PSC i SI, però aquest saldo és tan gran que compensa amb escreix les pèrdues netes que té amb els altres partits.
Finalment, cal destacar que, en ordre descendent de nombre total de vots adquirits, els partits es situen en el següent ordre: ERC (+51350), C's (+49169), CiU (+36050), ICV-EUiA (+16204), PP (-25634), SI (-28607) i PSC (-98533).