Ahir, 13 de gener, 34 senadors de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV-EUiA), de CiU, del PNB-EAJ i del grup mixt (BNG i altres) van presentar una incitativa parlamentària al Senat per tal que en dos anys s'implanti el plurilingüisme a les sessions plenàries i a les comissions de la Cambra Alta. La iniciativa es votarà al febrer, moment en què el PP i el PSOE s'haurien de posicionar sobre la matèria. Ara bé, no caldrà esperar tant, ja que el PP ja ha anunciat que hi votarà en contra. Els conservadors espanyols asseguren que no té sentit que a les Corts s'utilitzin altres llengües que no siguin el castellà, ja que és l'única que és oficial a tot l'Estat i que entén tothom.
El PP, que sempre defensa el dret a l'elecció de la llengua, sembla caure en una contradicció al posicionar-se en contra de la iniciativa. Ara bé, realment és una contradicció? Segurament no. Probablement ens trobem davant d'un nou tic del nacionalisme espanyol, que està obsessionat des del segle XVIII a uniformitzar l'Estat sota el paraigua del castellà. Només així s'entén que el PP s'oposi al que seria un avenç important en la normalització institucional del català, l'euskera i el gallec. Com és habitual, el gran argument esgrimit és el del número: com el castellà és la llengua predominant a l'Estat, per què cal utilitzar les altres? Ara bé, alguns ens preguntem si aquest raonament no està amagant allò que realment pensen molts d'aquells que s'oposen a la iniciativa, arguments que tindrien a veure amb un sentiment de superioritat de l'element castellà vers la resta de llengües i expressions culturals presents a l'Estat. Volem pensar que no.
En tot cas, des d'aquest bloc volem defensar la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs, i donar-hi suport.
Ningú no pot esgrimir l'element del pes poblacional per tal de bloquejar l'ús de les llengües cooficials a les Corts, al Congrés i al Senat, a les cambres que, al cap i a la fi, representen la voluntat de la ciutadania i dels pobles de l'Estat. La Constitució espanyola consagra la igualtat de tots els ciutadans en drets i deures, i això ha d'incloure el fet de poder utilitzar la llengua que més es prefereixi a l'hora de treballar dins les institucions que són la veu de tothom. Negar-se a permetre-hi l'entrada del català, l'euskera i el gallec significa trencar aquest principi fonamental que informa tot l'ordenament politicojurídic vigent.
La mateixa Constitució, en el seu preàmbul, es reafirma en la intenció de "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions". Al mateix temps, al seu art. 3.3 estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". D'arguments legals per defensar l'ús del català i les altres llengües cooficials a les Corts, doncs, no en falten.
Finalment, permetre l'accés del català, l'euskera i el gallec al Congrés i al Senat és un pas més d'un camí necessari que ha de recorre l'Estat espanyol per tal de reeixir, a llarg termini, en l'encaix estable de les minories nacionals existents dintre del seu marc territorial. Pretendre construir un Estat etnocèntric sobre una realitat demostradament plurinacional és un projecte que tard o d'hora acabarà fent aigües.
Per totes aquestes raons, doncs, ens reafirmem en el nostre suport a la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs. Esperem que, finalment, l'ús de la nostra llengua, el català, i de les altres llengües cooficials quedi regulat plenament al Congrés i al Senat.
El PP, que sempre defensa el dret a l'elecció de la llengua, sembla caure en una contradicció al posicionar-se en contra de la iniciativa. Ara bé, realment és una contradicció? Segurament no. Probablement ens trobem davant d'un nou tic del nacionalisme espanyol, que està obsessionat des del segle XVIII a uniformitzar l'Estat sota el paraigua del castellà. Només així s'entén que el PP s'oposi al que seria un avenç important en la normalització institucional del català, l'euskera i el gallec. Com és habitual, el gran argument esgrimit és el del número: com el castellà és la llengua predominant a l'Estat, per què cal utilitzar les altres? Ara bé, alguns ens preguntem si aquest raonament no està amagant allò que realment pensen molts d'aquells que s'oposen a la iniciativa, arguments que tindrien a veure amb un sentiment de superioritat de l'element castellà vers la resta de llengües i expressions culturals presents a l'Estat. Volem pensar que no.
En tot cas, des d'aquest bloc volem defensar la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs, i donar-hi suport.
Ningú no pot esgrimir l'element del pes poblacional per tal de bloquejar l'ús de les llengües cooficials a les Corts, al Congrés i al Senat, a les cambres que, al cap i a la fi, representen la voluntat de la ciutadania i dels pobles de l'Estat. La Constitució espanyola consagra la igualtat de tots els ciutadans en drets i deures, i això ha d'incloure el fet de poder utilitzar la llengua que més es prefereixi a l'hora de treballar dins les institucions que són la veu de tothom. Negar-se a permetre-hi l'entrada del català, l'euskera i el gallec significa trencar aquest principi fonamental que informa tot l'ordenament politicojurídic vigent.
La mateixa Constitució, en el seu preàmbul, es reafirma en la intenció de "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions". Al mateix temps, al seu art. 3.3 estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". D'arguments legals per defensar l'ús del català i les altres llengües cooficials a les Corts, doncs, no en falten.
Finalment, permetre l'accés del català, l'euskera i el gallec al Congrés i al Senat és un pas més d'un camí necessari que ha de recorre l'Estat espanyol per tal de reeixir, a llarg termini, en l'encaix estable de les minories nacionals existents dintre del seu marc territorial. Pretendre construir un Estat etnocèntric sobre una realitat demostradament plurinacional és un projecte que tard o d'hora acabarà fent aigües.
Per totes aquestes raons, doncs, ens reafirmem en el nostre suport a la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs. Esperem que, finalment, l'ús de la nostra llengua, el català, i de les altres llengües cooficials quedi regulat plenament al Congrés i al Senat.
