Manifest contra el cementiri nuclear centralitzat (MTC)

Des d'aquest bloc volem mostrar la nostra solidaritat vers tota la gent de les Terres de l'Ebre i de la resta de Catalunya que està preocupada per la possibilitat que l'ajuntament d'Ascó aspiri a acollir el cementiri nuclear centralitzat que el govern de l'Estat vol construir per emmagatzemar els residus radioactius de les centrals nuclears d'arreu d'Espanya. És per això que a continuació reproduïm el manifest que fa uns dies van presentar diverses associacions, en què s'oposen a la instal·lació d'aquest cementiri al poble d'Ascó.

-------------------------------------------------------------------

Davant del pla de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) de construir un cementiri nuclear centralitzat (Magatzem Temporal Centralitzat, MTC) per albergar els residus radioactius d’alta activitat generats per totes les centrals nuclears de l’estat espanyol.

Coneixedors que la generació de residus radioactius d’alta activitat és un fet tècnicament inevitable produït per les centrals nuclears i que la seva gestió és encara un tema per resoldre a escala mundial.

Atès el seu alt nivell de radioactivitat que persisteix durant centenars de milers d’anys i el seu elevat potencial radiotòxic que suposa un greu problema ambiental, una amenaça per la salut pública, i que hipoteca dràsticament les nostres futures generacions.

Entenent que l’anomenat Centre Tecnològic Associat al Cementiri Nuclear no seria altra cosa que un reactor nuclear experimental en tècniques de transmutació, amb tots els riscos que això comportaria, essent aquesta una opció tècnicament inviable a curt o mig termini com a solució al problema dels residus.

Partint del fet que l’elevat cost de la gestió dels residus radioactius que, segons ENRESA, pujarà prop de 13.800 milions d’€ (calculat només fins l’any 2070), serà sufragat majoritàriament amb diner públic.

Preocupats per les estratègies d’ENRESA encaminades a encoratjar, amb compensacions econòmiques (amb diner públic), als alcaldes dels municipis perquè s’ofereixin candidatures per albergar el cementiri nuclear centralitzat.

Convençuts que aquest problema de marcat caràcter col·lectiu no es pot resoldre sense un previ consens social i polític, amb participació dels agents interessats, sense oblidar les organitzacions ecologistes i ciutadanes.

Entenent que Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desmantellament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d’alta activitat des de l'inici del seu funcionament.

Per tots els raonaments anteriors, els sotssignants volem MANIFESTAR:

La nostra rotunda i decidida oposició a la construcció d’un cementiri nuclear centralitzat, sigui quina sigui la seva denominació (MTC o altres), de qualsevol tipus de residus radioactius a Catalunya i a comarques limítrofes.

Demanem a la Generalitat que manifesti de forma clara i rotunda el rebuig a aquesta instal·lació en el nostre territori.

-------------------------------------------------------------------

Si us voleu adherir al manifest, ho podeu fer des d'aquest enllaç que us proporciono a continuació: http://platformcemno06.iespana.es/manifest.htm

En defensa del català al Congrés dels Diputats i al Senat

Ahir, 13 de gener, 34 senadors de l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV-EUiA), de CiU, del PNB-EAJ i del grup mixt (BNG i altres) van presentar una incitativa parlamentària al Senat per tal que en dos anys s'implanti el plurilingüisme a les sessions plenàries i a les comissions de la Cambra Alta. La iniciativa es votarà al febrer, moment en què el PP i el PSOE s'haurien de posicionar sobre la matèria. Ara bé, no caldrà esperar tant, ja que el PP ja ha anunciat que hi votarà en contra. Els conservadors espanyols asseguren que no té sentit que a les Corts s'utilitzin altres llengües que no siguin el castellà, ja que és l'única que és oficial a tot l'Estat i que entén tothom.

El PP, que sempre defensa el dret a l'elecció de la llengua, sembla caure en una contradicció al posicionar-se en contra de la iniciativa. Ara bé, realment és una contradicció? Segurament no. Probablement ens trobem davant d'un nou tic del nacionalisme espanyol, que està obsessionat des del segle XVIII a uniformitzar l'Estat sota el paraigua del castellà. Només així s'entén que el PP s'oposi al que seria un avenç important en la normalització institucional del català, l'euskera i el gallec. Com és habitual, el gran argument esgrimit és el del número: com el castellà és la llengua predominant a l'Estat, per què cal utilitzar les altres? Ara bé, alguns ens preguntem si aquest raonament no està amagant allò que realment pensen molts d'aquells que s'oposen a la iniciativa, arguments que tindrien a veure amb un sentiment de superioritat de l'element castellà vers la resta de llengües i expressions culturals presents a l'Estat. Volem pensar que no.

En tot cas, des d'aquest bloc volem defensar la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs, i donar-hi suport.
Ningú no pot esgrimir l'element del pes poblacional per tal de bloquejar l'ús de les llengües cooficials a les Corts, al Congrés i al Senat, a les cambres que, al cap i a la fi, representen la voluntat de la ciutadania i dels pobles de l'Estat. La Constitució espanyola consagra la igualtat de tots els ciutadans en drets i deures, i això ha d'incloure el fet de poder utilitzar la llengua que més es prefereixi a l'hora de treballar dins les institucions que són la veu de tothom. Negar-se a permetre-hi l'entrada del català, l'euskera i el gallec significa trencar aquest principi fonamental que informa tot l'ordenament politicojurídic vigent.
La mateixa Constitució, en el seu preàmbul, es reafirma en la intenció de "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions". Al mateix temps, al seu art. 3.3 estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". D'arguments legals per defensar l'ús del català i les altres llengües cooficials a les Corts, doncs, no en falten.
Finalment, permetre l'accés del català, l'euskera i el gallec al Congrés i al Senat és un pas més d'un camí necessari que ha de recorre l'Estat espanyol per tal de reeixir, a llarg termini, en l'encaix estable de les minories nacionals existents dintre del seu marc territorial. Pretendre construir un Estat etnocèntric sobre una realitat demostradament plurinacional és un projecte que tard o d'hora acabarà fent aigües.

Per totes aquestes raons, doncs, ens reafirmem en el nostre suport a la iniciativa dels senadors catalans, bascos i gallecs. Esperem que, finalment, l'ús de la nostra llengua, el català, i de les altres llengües cooficials quedi regulat plenament al Congrés i al Senat.