El sistema electoral que proposa el PSC per a Catalunya es fonamenta en el model alemany, un sistema certament complex que pretén conjugar proporcionalitat amb proximitat del representant al seu territori.
L'aplicació d'aquest sistema començaria a l'hora d'anar a votar, i és que al col·legi electoral hauríem de desenvolupar un doble vot.
En primer lloc, hauríem d'escollir entre diverses llistes nacionals, en què per cada partit (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, C's...) hi hauria una relació de persones que es presentarien per a tot Catalunya. Per tant, estaríem jugant en un escenari de circumscripció única plurinominal, que seria Catalunya.
En segon lloc, hauríem d'escollir quin seria el nostre representant local, havent de triar una única persona d'entre les que ens oferissin els partits. En aquest sentit, cada partit ens n'oferiria una. Per tant, en aquest segon vot estaríem jugant en un escenari de circumscripcions uninominals. El PSC proposa que aquestes circumscripcions uninominals siguin les comarques (41 en total), els districtes de Barcelona (10 en total) i les ciutats de més de 50000 habitants (23 en total, incloent tot Barcelona ciutat). Així doncs, es podria donar el cas que en aquest segon vot haguéssim d'escollir un diputat per la nostra comarca i un pel nostre municipi.
Un cop s'hagués votat, arribaria l'hora del recompte de vots, i de la transformació d'aquests en escons al Parlament. El sistema funcionaria de la següent manera.
En primer lloc, es faria el recompte dels vots a llistes nacionals, és a dir, dels vots a les llistes que es presentarien per a tot Catalunya. Un cop fet el recompte, i aplicant la llei d'Hondt amb una barrera electoral del 3%, distribuiríem els 135 escons inicials del Parlament. D'aquesta manera, i tenint en compte els resultats de les eleccions del 2006, a CiU li correspondrien 45 escons, al PSC 38, a ERC 20, al PP 15, a ICV-EUiA 13 i a C's 4. El resultat de cada partit en percentatge d'escons sobre el total s'acostaria molt al seu percentatge de vots respecte del total de vots, de forma que el repartiment d'escons tindria una proporcionalitat d'un 98% aproximadament. En aquest punt, cada partit tindria assignat un nombre determinat de seients, i ara és quan s'hauria de procedir a omplir-los amb diputats. Aquí començaria la segona fase del procés.
A la segona fase entrarien en joc, doncs, els vots a representants de les circumscripcions uninominals (comarques, municipis de +50000 habitants i districtes de Barcelona). Prenent com a referència els resultats del 2006, sabem que CiU va guanyar a 38 comarques, 11 ciutats de més de 50000 habitants i 4 districtes de Barcelona; el PSC va guanyar a 3 comarques, 12 ciutats de més de 50000 habitants i 6 districtes de Barcelona. ERC, PP, ICV-EUiA i C's no van guanyar a cap de les circumscripcions proposades, i per tant no tindrien cap representant escollit per aquest sistema. Així doncs, CiU començaria a omplir els seus 45 escons inicials amb els representants escollits a les circumscripcions uninominals. Ara bé, com és obvi, CiU es va imposar en un total de 53 circumscripcions. Què passa, doncs, amb els 8 representants que sobren d'aquests 53 escollits? Com han estat votats no se'ls pot negar l'entrada al Parlament, de manera que el que es faria seria ampliar el nombre d'escons al Parlament, afegint-ne 8 als 135 inicials. Al final, doncs, el grup de CiU comptaria amb 53 escons. Pel que fa al PSC, veiem que es va imposar a 21 circumscripcions; així doncs, dels 38 escons que li correspondrien 21 s'haurien d'omplir amb aquests representants "locals" escollits. Ara bé, què passa amb els 17 escons que manquen per arribar als 38? El que s'hauria de fer és anar a la llista nacional del PSC i agafar els 17 primers noms de la llista per omplir els seients que li manquen per arribar als 38 escons que li correspondrien. Finalment, en el cas d'ERC, PP, ICV-EUiA i C's, com que no s'haurien imposat a cap circumscripció, haurien d'omplir els seus escons amb els noms que figuressin a les llistes nacionals.
Així doncs, finalment el Parlament de Catalunya quedaria format per 143 escons, repartits de la següent manera: 53 escons per a CiU (per 48 d'ara), 38 escons per al PSC (per 37 d'ara), 20 per a ERC (per 21 d'ara), 15 per al PP (per 14 d'ara), 13 per a ICV-EUiA (per 12 d'ara) i 4 per a C's (per 3 d'ara). La majoria absoluta quedaria establerta en 72 escons, una majoria a la qual només hi arribarien la suma de CiU i PSC, que sumarien 91 escons en total, o la suma de CiU i ERC, que arribarien als 73 escons. L'actual govern d'Entesa, format pel PSC, ERC i ICV-EUiA, es quedaria amb 71 escons, a 1 escó de la majoria absoluta.
A mode de conclusió, podem veure que el sistema electoral proposat pel PSC és molt proporcional, afavorint un repartiment dels escons bastant relacionat amb el nombre de vots que obtindria cada candidatura política. No hem de perdre de vista, però, que el sistema té tendència a afavorir els partits majoritaris, especialment aquell que quedi en primer lloc, tot i que lluny d'uns resultats tan favorables com els que proporcionava el sistema proposat per CiU. En definitiva, sembla que el sistema proposat pel PSC conjuga bastant bé la proporcionalitat amb la proximitat dels representants al seu territori.
L'aplicació d'aquest sistema començaria a l'hora d'anar a votar, i és que al col·legi electoral hauríem de desenvolupar un doble vot.
En primer lloc, hauríem d'escollir entre diverses llistes nacionals, en què per cada partit (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, C's...) hi hauria una relació de persones que es presentarien per a tot Catalunya. Per tant, estaríem jugant en un escenari de circumscripció única plurinominal, que seria Catalunya.
En segon lloc, hauríem d'escollir quin seria el nostre representant local, havent de triar una única persona d'entre les que ens oferissin els partits. En aquest sentit, cada partit ens n'oferiria una. Per tant, en aquest segon vot estaríem jugant en un escenari de circumscripcions uninominals. El PSC proposa que aquestes circumscripcions uninominals siguin les comarques (41 en total), els districtes de Barcelona (10 en total) i les ciutats de més de 50000 habitants (23 en total, incloent tot Barcelona ciutat). Així doncs, es podria donar el cas que en aquest segon vot haguéssim d'escollir un diputat per la nostra comarca i un pel nostre municipi.
Un cop s'hagués votat, arribaria l'hora del recompte de vots, i de la transformació d'aquests en escons al Parlament. El sistema funcionaria de la següent manera.
En primer lloc, es faria el recompte dels vots a llistes nacionals, és a dir, dels vots a les llistes que es presentarien per a tot Catalunya. Un cop fet el recompte, i aplicant la llei d'Hondt amb una barrera electoral del 3%, distribuiríem els 135 escons inicials del Parlament. D'aquesta manera, i tenint en compte els resultats de les eleccions del 2006, a CiU li correspondrien 45 escons, al PSC 38, a ERC 20, al PP 15, a ICV-EUiA 13 i a C's 4. El resultat de cada partit en percentatge d'escons sobre el total s'acostaria molt al seu percentatge de vots respecte del total de vots, de forma que el repartiment d'escons tindria una proporcionalitat d'un 98% aproximadament. En aquest punt, cada partit tindria assignat un nombre determinat de seients, i ara és quan s'hauria de procedir a omplir-los amb diputats. Aquí començaria la segona fase del procés.
A la segona fase entrarien en joc, doncs, els vots a representants de les circumscripcions uninominals (comarques, municipis de +50000 habitants i districtes de Barcelona). Prenent com a referència els resultats del 2006, sabem que CiU va guanyar a 38 comarques, 11 ciutats de més de 50000 habitants i 4 districtes de Barcelona; el PSC va guanyar a 3 comarques, 12 ciutats de més de 50000 habitants i 6 districtes de Barcelona. ERC, PP, ICV-EUiA i C's no van guanyar a cap de les circumscripcions proposades, i per tant no tindrien cap representant escollit per aquest sistema. Així doncs, CiU començaria a omplir els seus 45 escons inicials amb els representants escollits a les circumscripcions uninominals. Ara bé, com és obvi, CiU es va imposar en un total de 53 circumscripcions. Què passa, doncs, amb els 8 representants que sobren d'aquests 53 escollits? Com han estat votats no se'ls pot negar l'entrada al Parlament, de manera que el que es faria seria ampliar el nombre d'escons al Parlament, afegint-ne 8 als 135 inicials. Al final, doncs, el grup de CiU comptaria amb 53 escons. Pel que fa al PSC, veiem que es va imposar a 21 circumscripcions; així doncs, dels 38 escons que li correspondrien 21 s'haurien d'omplir amb aquests representants "locals" escollits. Ara bé, què passa amb els 17 escons que manquen per arribar als 38? El que s'hauria de fer és anar a la llista nacional del PSC i agafar els 17 primers noms de la llista per omplir els seients que li manquen per arribar als 38 escons que li correspondrien. Finalment, en el cas d'ERC, PP, ICV-EUiA i C's, com que no s'haurien imposat a cap circumscripció, haurien d'omplir els seus escons amb els noms que figuressin a les llistes nacionals.
Així doncs, finalment el Parlament de Catalunya quedaria format per 143 escons, repartits de la següent manera: 53 escons per a CiU (per 48 d'ara), 38 escons per al PSC (per 37 d'ara), 20 per a ERC (per 21 d'ara), 15 per al PP (per 14 d'ara), 13 per a ICV-EUiA (per 12 d'ara) i 4 per a C's (per 3 d'ara). La majoria absoluta quedaria establerta en 72 escons, una majoria a la qual només hi arribarien la suma de CiU i PSC, que sumarien 91 escons en total, o la suma de CiU i ERC, que arribarien als 73 escons. L'actual govern d'Entesa, format pel PSC, ERC i ICV-EUiA, es quedaria amb 71 escons, a 1 escó de la majoria absoluta.
A mode de conclusió, podem veure que el sistema electoral proposat pel PSC és molt proporcional, afavorint un repartiment dels escons bastant relacionat amb el nombre de vots que obtindria cada candidatura política. No hem de perdre de vista, però, que el sistema té tendència a afavorir els partits majoritaris, especialment aquell que quedi en primer lloc, tot i que lluny d'uns resultats tan favorables com els que proporcionava el sistema proposat per CiU. En definitiva, sembla que el sistema proposat pel PSC conjuga bastant bé la proporcionalitat amb la proximitat dels representants al seu territori.
