dimecres, 23 de desembre del 2009

El sistema electoral català (2): la proposta del PSC

El sistema electoral que proposa el PSC per a Catalunya es fonamenta en el model alemany, un sistema certament complex que pretén conjugar proporcionalitat amb proximitat del representant al seu territori.

L'aplicació d'aquest sistema començaria a l'hora d'anar a votar, i és que al col·legi electoral hauríem de desenvolupar un doble vot.
En primer lloc, hauríem d'escollir entre diverses llistes nacionals, en què per cada partit (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA, PP, C's...) hi hauria una relació de persones que es presentarien per a tot Catalunya. Per tant, estaríem jugant en un escenari de circumscripció única plurinominal, que seria Catalunya.
En segon lloc, hauríem d'escollir quin seria el nostre representant local, havent de triar una única persona d'entre les que ens oferissin els partits. En aquest sentit, cada partit ens n'oferiria una. Per tant, en aquest segon vot estaríem jugant en un escenari de circumscripcions uninominals. El PSC proposa que aquestes circumscripcions uninominals siguin les comarques (41 en total), els districtes de Barcelona (10 en total) i les ciutats de més de 50000 habitants (23 en total, incloent tot Barcelona ciutat). Així doncs, es podria donar el cas que en aquest segon vot haguéssim d'escollir un diputat per la nostra comarca i un pel nostre municipi.

Un cop s'hagués votat, arribaria l'hora del recompte de vots, i de la transformació d'aquests en escons al Parlament. El sistema funcionaria de la següent manera.
En primer lloc, es faria el recompte dels vots a llistes nacionals, és a dir, dels vots a les llistes que es presentarien per a tot Catalunya. Un cop fet el recompte, i aplicant la llei d'Hondt amb una barrera electoral del 3%, distribuiríem els 135 escons inicials del Parlament. D'aquesta manera, i tenint en compte els resultats de les eleccions del 2006, a CiU li correspondrien 45 escons, al PSC 38, a ERC 20, al PP 15, a ICV-EUiA 13 i a C's 4. El resultat de cada partit en percentatge d'escons sobre el total s'acostaria molt al seu percentatge de vots respecte del total de vots, de forma que el repartiment d'escons tindria una proporcionalitat d'un 98% aproximadament. En aquest punt, cada partit tindria assignat un nombre determinat de seients, i ara és quan s'hauria de procedir a omplir-los amb diputats. Aquí començaria la segona fase del procés.
A la segona fase entrarien en joc, doncs, els vots a representants de les circumscripcions uninominals (comarques, municipis de +50000 habitants i districtes de Barcelona). Prenent com a referència els resultats del 2006, sabem que CiU va guanyar a 38 comarques, 11 ciutats de més de 50000 habitants i 4 districtes de Barcelona; el PSC va guanyar a 3 comarques, 12 ciutats de més de 50000 habitants i 6 districtes de Barcelona. ERC, PP, ICV-EUiA i C's no van guanyar a cap de les circumscripcions proposades, i per tant no tindrien cap representant escollit per aquest sistema. Així doncs, CiU començaria a omplir els seus 45 escons inicials amb els representants escollits a les circumscripcions uninominals. Ara bé, com és obvi, CiU es va imposar en un total de 53 circumscripcions. Què passa, doncs, amb els 8 representants que sobren d'aquests 53 escollits? Com han estat votats no se'ls pot negar l'entrada al Parlament, de manera que el que es faria seria ampliar el nombre d'escons al Parlament, afegint-ne 8 als 135 inicials. Al final, doncs, el grup de CiU comptaria amb 53 escons. Pel que fa al PSC, veiem que es va imposar a 21 circumscripcions; així doncs, dels 38 escons que li correspondrien 21 s'haurien d'omplir amb aquests representants "locals" escollits. Ara bé, què passa amb els 17 escons que manquen per arribar als 38? El que s'hauria de fer és anar a la llista nacional del PSC i agafar els 17 primers noms de la llista per omplir els seients que li manquen per arribar als 38 escons que li correspondrien. Finalment, en el cas d'ERC, PP, ICV-EUiA i C's, com que no s'haurien imposat a cap circumscripció, haurien d'omplir els seus escons amb els noms que figuressin a les llistes nacionals.

Així doncs, finalment el Parlament de Catalunya quedaria format per 143 escons, repartits de la següent manera: 53 escons per a CiU (per 48 d'ara), 38 escons per al PSC (per 37 d'ara), 20 per a ERC (per 21 d'ara), 15 per al PP (per 14 d'ara), 13 per a ICV-EUiA (per 12 d'ara) i 4 per a C's (per 3 d'ara). La majoria absoluta quedaria establerta en 72 escons, una majoria a la qual només hi arribarien la suma de CiU i PSC, que sumarien 91 escons en total, o la suma de CiU i ERC, que arribarien als 73 escons. L'actual govern d'Entesa, format pel PSC, ERC i ICV-EUiA, es quedaria amb 71 escons, a 1 escó de la majoria absoluta.

A mode de conclusió, podem veure que el sistema electoral proposat pel PSC és molt proporcional, afavorint un repartiment dels escons bastant relacionat amb el nombre de vots que obtindria cada candidatura política. No hem de perdre de vista, però, que el sistema té tendència a afavorir els partits majoritaris, especialment aquell que quedi en primer lloc, tot i que lluny d'uns resultats tan favorables com els que proporcionava el sistema proposat per CiU. En definitiva, sembla que el sistema proposat pel PSC conjuga bastant bé la proporcionalitat amb la proximitat dels representants al seu territori.

divendres, 18 de desembre del 2009

El sistema electoral català (1): la proposta de CiU

El sistema electoral que CiU proposa per a Catalunya barreja un sistema majoritari de circumscripcions uninominals amb un de proporcional amb circumscripcions plurinominals. L'elecció dels 135 representants, doncs, no seria homogènia per a tots ells, sinó que operaria de la següent manera.

En primer lloc, s'escolliria un diputat per cada comarca i districte de Barcelona. Això sumaria un total de 51 representants (41 comarques i 10 districtes de Barcelona) a repartir entre els partits polítics de cada territori. Al tractar-se de circumscripcions uninominals per sistema majoritari, el partit que quedés en primer lloc pel que fa a nombre de vots guanyaria el representant del territori corresponent.
Així, per exemple, durant les eleccions catalanes del 2006, a la comarca de l'Alt Urgell CiU va obtenir 4174 vots, seguida del PSC amb 2000, d'ERC amb 1540, d'ICV-EUiA amb 699 i del PP amb 660. En aquest cas, CiU s'enduria el parlamentari de l'Alt Urgell, ja que fou la força més votada. En l'elecció dels diputats comarcals i de districte, doncs, no seria necessari establir cap barrera electoral ni utilitzar cap fórmula electoral. Senzillament, qui tragués més vots seria el guanyador.
En total, i tenint en compte les dades del 2006, CiU s'enduria 38 comarques i 4 districtes de Barcelona, per 3 comarques i 6 districtes del PSC. La resta de partits quedaria fora del repartiment d'aquests escons. Com es pot observar, l'aplicació del sistema majoritari hauria fet prevaldre la representació dels dos partits majoritaris.

En segon lloc, s'escollirien diversos diputats per cadascuna de les set vegueries, aplicant així un sistema proporcional amb circumscripcions plurinominals. En aquest sentit, CiU proposa atorgar 2 escons inicials a totes les vegueries menys a la de l'Àrea Metropolitana, i després repartir els escons restants entre les vegueries en funció de la població.
Així doncs, el Pirineu i l'Aran escolliria 3 escons, les Terres de Lleida 5, les Terres de l'Ebre 4, el Camp de Tarragona 8, l'Àrea Metropolitana 48, la Catalunya Central 7 i Girona 9. S'aplicaria una barrera del 3% a cada circumscripció i després la llei d'Hondt, per convertir els vots dels partits que haguessin superat la barrera en escons.
Amb aquest sistema i els resultats del 2006 a la mà, CiU s'emportaria un total de 31 escons, per 25 del PSC, 12 d'ERC, 8 del PP, 6 d'ICV-EUiA i 2 de C's.

El resultat final seria el següent: CiU amb 73 escons (per 48 que en té ara), el PSC amb 34 (per 37 d'ara), ERC amb 12 (per 21 d'ara), el PP amb 8 (per 14 d'ara), ICV-EUiA amb 6 (per 12 d'ara) i C's amb 2 (per 3 d'ara). Com podem veure, en aquest escenari CiU sobrepassaria la majoria absoluta, situada en 68 escons. La distribució dels escons, doncs, variaria sensiblement respecte de la situació actual, fent-se palesa una minva molt considerable dels partits "petits". Per tant, el sistema proposat per CiU, malgrat voler combinar un sistema majoritari amb un de proporcional, tendeix a acostar-se molt més als resultats del primer que del segon.

dissabte, 5 de desembre del 2009

El sistema electoral català (0): familiaritzant-nos amb el vocabulari

Després dels últims casos de corrupció, sembla que la redacció d'una llei electoral catalana s'ha tornat a posar a la llista de primeres prioritats dels partits polítics del nostre país. Recentment s'ha reunit la comissió del Parlament encarregada de redactar el text, però molts dubten que s'arribi a un acord abans de les eleccions del proper novembre. En qualsevol cas, la informació és vital per entendre el debat que s'està produint, i és per això que des d'aquest bloc es redactaran una sèrie d'articles en què detallarem les propostes dels diferents partits catalans, per entendre quin és el punt de partida de cadascun d'ells.
L'ordre que s'ha escollit per presentar les propostes respon a la grandària de la representació parlamentària que té cada partit polític, de major a menor. La informació s'ha extret d'un treball realitzat per la Maria Rosa Torres i Solsona, l'Estel Puntí i Tortellà, i jo mateix, en el marc de l'assignatura de Política Catalana.


----------------------------------------------------------------

Abans d'entrar a analitzar quines són les propostes dels partits catalans en matèria electoral, convé familiaritzar-se amb el vocabulari propi d'aquest camp. Per això, tot seguit es detallen les definicions d'aquelles paraules més comunes, eines imprescindibles per entendre amb claredat allò que tractarem en els articles posteriors:

  • Elector. Hom qui té dret de vot i que, per tant, pot participar en els processos d'elecció dels representants.
  • Representant. Ciutadà escollit pels electors en votació i que té com a responsabilitat vetllar per llurs interessos i pel compliment de llur voluntat.
  • Circumscripció. Àrees territorials que divideixen el cos electoral i a través de les quals aquest escull llurs representants. Podem distingir dos grans tipus de circumscripcions: les uninominals, en què l'electorat escull un únic representant per cada territori; les plurinominals, en què l'electorat escull més d'un representant per cada territori.
  • Barrera electoral. Llistó, en percentatge o en nombre absolut de vots, que ha d'obtenir una formació política en un determinat territori per poder entrar en els càlculs de la fórmula electoral.
  • Fórmula electoral. Sistema de càlcul a través del qual els vots es converteixen en escons a les cambres legislatives. El més comú és l'anomenat sistema o llei d'Hondt, vigent al nostre país per a gairebé tots els processos electorals en què s'escullen representants. Aquest sistema crea una taula en què es divideix el nombre de vots de cada partit (que hagi superat la barrera electoral) entre 1, 2, 3, 4... i així successivament fins arribar al nombre total de representants a la circumscripció. Un cop el nombre total de vots de cada partit ha estat dividit, es procedeix a seleccionar les xifres més elevades, fins que s'han seleccionat tantes caselles com nombre d'escons hi ha a repartir. Cada partit s'endurà el nombre d'escons que li corresponguin.
  • Sistema electoral. Conjunt de regles que regeixen l'elecció dels representants per part dels electors a través d'una o més circumscripcions electorals. Es distingeixen dos grans grups: els sistemes majoritaris, que fan prevaldre la representació de les forces polítiques més votades; els sistemes proporcionals, que respecten el pes de cada formació política a l'hora d'atorgar-los representació a les cambres legislatives.
Tenint en compte aquestes definicions, podem passar a analitzar les propostes dels partits polítics catalans, sense oblidar que en tots els casos la proposta girarà al voltant d'una sistema de democràcia representativa (els electors deleguen als representants el seu poder sobirà) i no assembleària (els electors no deleguen a ningú el seu poder sobirà).