El Consell de Ministres celebrat ahir dissabte va aprovar l'avantprojecte de Pressupostos Generals per al 2010, que ara serà enviat al Congrés perquè els grups polítics comencin les negociacions de cara a la seva aprovació cap al mes de desembre. En aquest avantprojecte s'inclou la ja coneguda reforma fiscal anunciada pel gabinet de Zapatero a l'estiu, que ahir finalment va començar a ser detallada i a prendre cos després de mesos de declaracions i especulacions.Així doncs, la reforma fiscal es fonamenta en quatre potes principals:
- Una modificació a l'alça de l'IVA. El tipus molt reduït, del 4%, i que s'aplica sobre productes i serveis considerats de primera necessitat, no es tocarà; el tipus reduït, que actualment és d'un 7% i que afecta a productes i serveis com ara l'habitatge, l'hostaleria i el transport, passarà a ser d'un 8%; el tipus general, que actualment és del 16% i afecta a tots aquells productes i serveis que no s'inclouen en els altres dos tipus, passarà a ser d'un 18%. Aquestes modificacions entraran en vigor a partir de l'1 de juliol del 2010.
- Una modificació a l'alça de la tributació de les rendes del capital. Aquestes rendes engloben els ingressos per interessos del compte d’estalvi, els dividends per accions (aquí es manté l’exempció per als primers 1.500 euros) i les plusvàlues per fons d’inversió, assegurances de vida, vendes d’accions o d’una casa. Doncs bé, des del 2007 i fins ara, les rendes del capital tributaven a través de l'IRPF a un tipus únic del 18%; a partir de l'1 de gener de l'any que ve, aquestes rendes tributaran a un 19%, si són inferiors o iguals a 6000€, i a un 21%, si hi són superiors.
- La finalització de la deducció de 400€ de l'IRPF.
- La reducció de l'IS del 25% actual a un 20% per a les PIMES i els autònoms que mantinguin o creïn ocupació.
Quedem a l'espera de saber si més endavant, possiblement durant la tramitació dels pressupostos al Congrés, el Govern central anunciarà una pujada dels impostos indirectes especials (alcohol, gasolina i tabac) o dels anomenats "impostos verds".
-----------------------
Com dèiem abans, amb tota aquesta informació la reforma fiscal ja comença a prendre cos, i ja en tenim suficient com per poder emetre un judici al respecte: aquesta reforma té molt de liberal i poc de socialdemòcrata. Expliquem-nos.
En primer lloc, cal que reflexionem sobre la situació actual de l'IRPF. Com molts sabreu, l'IRPF és un impost personal que grava les rendes obtingudes per una persona, tenint en compte les seves circumstàncies personals i familiars. En aquest sentit, es tracta de l'impost progressiu per excel·lència, ja que el seu tipus mitjà efectiu és creixent, és a dir, el % de renda que una persona dedica a pagar aquest impost creix a mesura que creix la seva renda. Com és obvi, el seu paper en la redistribució de la riquesa, objectiu principal de la socialdemocràcia per assolir una societat més igualitària, és primordial.
Actualment, aquest impost genera el 34% del total dels ingressos tributaris (per impostos) a Espanya, ocupant la primera posició per davant de l'IVA (31%) i demostrant així que una de les seves grans virtuts, al contrari del que volen fer creure els liberals, és la seva alta capacitat recaptatòria. L'any 2007 l'executiu socialista en va promoure la seva modificació, i per sorpresa de molts la reforma que se'n dugué a terme va respondre al clàssic esquema liberal, que cerca constantment el debilitament d'aquest impost: es van reduir els trams de 5 a 4, el tipus màxim es va reduir del 45% al 43% (el que paguen les rendes més elevades), es va incrementar el mínim exempt familiar i personal, i es va fer tributar les rendes del capital a un tipus únic del 18%. L'efecte final de la reforma va ser una pèrdua de la seva capacitat de redistribuir la riquesa, fonamentalment perquè entre les classes benestants, al contrari del que passa a les classes mitjanes i treballadores, el pes que tenen les rendes del capital sol ser molt superior al pes que tenen les rendes del treball, i les primeres tributen ara a un tipus únic, sense importar el seu valor total. Així doncs, mentre els treballadors paguen un IRPF per trams, les classes benestants paguen un tipus únic que les beneficia de forma alarmant.
Cal denunciar, doncs, que amb la nova reforma la situació d'avantatge de les classes benestants en la tributació de l'IRPF es manté, malgrat introduir-se ara dos trams en la tributació de les rendes del capital (19% si = o - 6000€; 21% si + 6000€). Estem, doncs, davant d'una reforma que no respon als principis de la socialdemocràcia.
En segon lloc, cal que analitzem la reforma de l'IVA. Com ja sabeu, l'IVA grava el valor que les empreses afegeixen als seus inputs durant el procés productiu, i es tracta d'un impost altament regressiu, com la majoria dels impostos indirectes, ja que tothom paga el mateix sense tenir en compte la seva renda i això acaba perjudicant tant les classes treballadores com les mitjanes, per les quals una quantitat "x" d'IVA representa un % molt més elevat en les seves rendes que no pas el % que representa aquesta quantitat en les rendes de les classes benestants. La seva pujada, per tant, perjudicarà les classes treballadores i mitjanes, i la seva única justificació respon a la seva alta capacitat recaptatòria. Malgrat tot, la seva modificació es podria haver encarat des d'una perspectiva més socialdemòcrata, no tant apujant els tipus ja existents (4%, 7% i 16%), sinó sobretot creant un nou tipus dins l'IVA, més elevat que el general, que gravés els béns de luxe (joies, iots, turisme de gamma alta...), tal i com proposa la FACUA-Consumidors en Acció. De nou, però, el liberalisme s'imposa en aquesta reforma.
En tercer lloc, cal prevenir sobre la pujada dels impostos especials o dels verds. De nou, els arguments que esgrimíem al voltant de l'IVA els tornem a aplicar amb aquests impostos: són altament regressius i, al final, acaben recaient especialment sobre les classes treballadores i mitjanes, afectant bastant poc les classes més benestants. I aquest avís també serveix pels anomenats impostos verds; recentment IU i ICV-EUiA defensaven una reforma fiscal verda, però haurien de ser prudents a l'hora de fer aquestes afirmacions, car un abús dels impostos verds redueix considerablement la capacitat de redistribució de la riquesa d'un sistema impositiu, i és que no hem d'oblidar que al cap i a la fi la majoria dels impostos ecològics són indirectes i extremadament regressius.
Aquestes tres raons són les que em porten a defensar que en la propera reforma impositiva les tesis del liberalisme imperaran sobre les de la socialdemocràcia. Al final, doncs, no seran només les rendes més elevades les que hauran de contribuir més a l'erari públic, sinó que les classes treballadores i mitjanes també es veuran afectades, potser fins i tot més que les classes benestants, tot i que aquesta última afirmació només es podrà comprovar amb el pas del temps. En tot cas, sembla clar que estem perdent una oportunitat d'or per fer una reforma fiscal valenta que talli de soca-rel la tendència de les últimes dècades a la reducció del pes dels impostos directes en benefici dels indirectes, tal i com contempla l'horitzó del liberalisme. La socialdemocràcia, doncs, torna a perdre la batalla dels impostos, una batalla més d'un guerra que mica en mica es decanta del costat dels nostres adversaris polítics, malgrat la crisi profunda en què s'haurien de trobar els seus plantejaments. I mentrestant, les classes benestants continuen guardant-se les seves fortunes dins les fins ara desconegudes SICAV (Societats d'Inversió de Capital Variable), a on tributen a un còmode tipus impositiu de l'1%.
En primer lloc, cal que reflexionem sobre la situació actual de l'IRPF. Com molts sabreu, l'IRPF és un impost personal que grava les rendes obtingudes per una persona, tenint en compte les seves circumstàncies personals i familiars. En aquest sentit, es tracta de l'impost progressiu per excel·lència, ja que el seu tipus mitjà efectiu és creixent, és a dir, el % de renda que una persona dedica a pagar aquest impost creix a mesura que creix la seva renda. Com és obvi, el seu paper en la redistribució de la riquesa, objectiu principal de la socialdemocràcia per assolir una societat més igualitària, és primordial.
Actualment, aquest impost genera el 34% del total dels ingressos tributaris (per impostos) a Espanya, ocupant la primera posició per davant de l'IVA (31%) i demostrant així que una de les seves grans virtuts, al contrari del que volen fer creure els liberals, és la seva alta capacitat recaptatòria. L'any 2007 l'executiu socialista en va promoure la seva modificació, i per sorpresa de molts la reforma que se'n dugué a terme va respondre al clàssic esquema liberal, que cerca constantment el debilitament d'aquest impost: es van reduir els trams de 5 a 4, el tipus màxim es va reduir del 45% al 43% (el que paguen les rendes més elevades), es va incrementar el mínim exempt familiar i personal, i es va fer tributar les rendes del capital a un tipus únic del 18%. L'efecte final de la reforma va ser una pèrdua de la seva capacitat de redistribuir la riquesa, fonamentalment perquè entre les classes benestants, al contrari del que passa a les classes mitjanes i treballadores, el pes que tenen les rendes del capital sol ser molt superior al pes que tenen les rendes del treball, i les primeres tributen ara a un tipus únic, sense importar el seu valor total. Així doncs, mentre els treballadors paguen un IRPF per trams, les classes benestants paguen un tipus únic que les beneficia de forma alarmant.
Cal denunciar, doncs, que amb la nova reforma la situació d'avantatge de les classes benestants en la tributació de l'IRPF es manté, malgrat introduir-se ara dos trams en la tributació de les rendes del capital (19% si = o - 6000€; 21% si + 6000€). Estem, doncs, davant d'una reforma que no respon als principis de la socialdemocràcia.
En segon lloc, cal que analitzem la reforma de l'IVA. Com ja sabeu, l'IVA grava el valor que les empreses afegeixen als seus inputs durant el procés productiu, i es tracta d'un impost altament regressiu, com la majoria dels impostos indirectes, ja que tothom paga el mateix sense tenir en compte la seva renda i això acaba perjudicant tant les classes treballadores com les mitjanes, per les quals una quantitat "x" d'IVA representa un % molt més elevat en les seves rendes que no pas el % que representa aquesta quantitat en les rendes de les classes benestants. La seva pujada, per tant, perjudicarà les classes treballadores i mitjanes, i la seva única justificació respon a la seva alta capacitat recaptatòria. Malgrat tot, la seva modificació es podria haver encarat des d'una perspectiva més socialdemòcrata, no tant apujant els tipus ja existents (4%, 7% i 16%), sinó sobretot creant un nou tipus dins l'IVA, més elevat que el general, que gravés els béns de luxe (joies, iots, turisme de gamma alta...), tal i com proposa la FACUA-Consumidors en Acció. De nou, però, el liberalisme s'imposa en aquesta reforma.
En tercer lloc, cal prevenir sobre la pujada dels impostos especials o dels verds. De nou, els arguments que esgrimíem al voltant de l'IVA els tornem a aplicar amb aquests impostos: són altament regressius i, al final, acaben recaient especialment sobre les classes treballadores i mitjanes, afectant bastant poc les classes més benestants. I aquest avís també serveix pels anomenats impostos verds; recentment IU i ICV-EUiA defensaven una reforma fiscal verda, però haurien de ser prudents a l'hora de fer aquestes afirmacions, car un abús dels impostos verds redueix considerablement la capacitat de redistribució de la riquesa d'un sistema impositiu, i és que no hem d'oblidar que al cap i a la fi la majoria dels impostos ecològics són indirectes i extremadament regressius.
Aquestes tres raons són les que em porten a defensar que en la propera reforma impositiva les tesis del liberalisme imperaran sobre les de la socialdemocràcia. Al final, doncs, no seran només les rendes més elevades les que hauran de contribuir més a l'erari públic, sinó que les classes treballadores i mitjanes també es veuran afectades, potser fins i tot més que les classes benestants, tot i que aquesta última afirmació només es podrà comprovar amb el pas del temps. En tot cas, sembla clar que estem perdent una oportunitat d'or per fer una reforma fiscal valenta que talli de soca-rel la tendència de les últimes dècades a la reducció del pes dels impostos directes en benefici dels indirectes, tal i com contempla l'horitzó del liberalisme. La socialdemocràcia, doncs, torna a perdre la batalla dels impostos, una batalla més d'un guerra que mica en mica es decanta del costat dels nostres adversaris polítics, malgrat la crisi profunda en què s'haurien de trobar els seus plantejaments. I mentrestant, les classes benestants continuen guardant-se les seves fortunes dins les fins ara desconegudes SICAV (Societats d'Inversió de Capital Variable), a on tributen a un còmode tipus impositiu de l'1%.
