Sobre aquí y sobre allá, maquíllate, maquíllate...

"Quin país!", "A on anirem a parar!", "Tots passant-les magres i ells [els polítics] embutxacant-se els nostres diners", etc. Us sonen aquestes frases? Segur que sí. Darrerament han esdevingut el nostre pa de cada dia després del reguitzell de casos de corrupció que han anat esclatant arreu de l'Estat espanyol. 

Són aquelles frases que s'utilitzen per acabar converses a on aviat s'ha dit tot, d'aquelles entre veïns al carrer o entre malalts que esperen que el metge els atengui a l'ambulatori. Semblen frases lapidàries, d'aquelles que s'acompanyen amb un posat facial rígid, indignat, amb la vena marcant-se entre cella i cella. Qualsevol diria que qui les diu s'aixecarà d'una revolada i sortirà corrents a manifestar-se i a cremar alguna coseta pel camí. Però no; com deia aquell: "se te'n va la força per la boca". Benvinguts al sud d'Europa, als territoris de més enllà del Mur [Pirineus]. Benvinguts a les terres salvatges a on encara hi té predicament la religió dels Set Déus: el Murri (pícaro en castellà), l'Evasor, el Defraudador, l'Aprofitat, el Mandrós, el Pecador i l'Absolt.

Deixem-ho ben clar des d'un bon principi: com a societat tenim el que ens mereixem, ni més ni menys. Hi ha aquella estranya teoria que assenyala els polítics com éssers d'una altra galàxia que, sense saber ben bé d'on han sortit, s'encarreguen del govern dels afers públics. Bajanades! D'on han sortit, tots els polítics, empresaris i jutges ficats en casos de corrupció? Doncs del mateix lloc que nosaltres, d'on si no? Han anat a les mateixes escoles que la resta, han jugat a les mateixes places que la resta i, sobretot, han mamat els mateixos valors i la mateixa moral que la resta.

Quins valors? Repassem les sis lleis de la Picardia, el nostre paradigma social:

1. Evadeix impostos a Hisenda sempre que et sigui possible [si no, no prosperaràs a la vida].
2. Si tens l'oportunitat d'arribar a llocs de poder, especialment si són públics, col·loca els teus familiars i amics, o en el seu defecte procura de convertir-ho en un negoci avantatjós per als teus interessos.
3. Si t'enxampen, penedeix-te'n, però tranquil perquè podràs tenir la consciència tranquil·la amb l'absolució que proporcionen un parell d'avemaries i tres parenostres. 
4. Pensa en una manera millor de fer el mateix.
5. Qualsevol persona que incompleixi les lleis anteriors és un ase, atempta contra la moral pública i ha de ser objecte de denúncia i reprovació social.
6. ATENCIÓ! No t'acostis a aquelles persones que vulguin incomplir amb el seu deure com a ciutadans procurant pel Bé Públic: pateixen una estranya malaltia contagiosa i incurable que afecta el sistema nerviós central.

Us segueix sorprenent tot el que passa? Ja no ho hauria de fer. Què podem esperar d'una societat que es construeix sobre aquests principis? La línia que separa les factures sense IVA dels sobres de Bárcenas és tan prima que no existeix. Així que si trobeu algú que es pregunti com pot estar passant tot això, li dieu que quan arribi a casa es quedi davant del mirall i es contempli a si mateix.

Òbviament, aquells que hagin comès els presumptes delictes han d'assumir la seva responsabilitat. Fins i tot cal exigir als polítics un comportament immaculat, ja que ells han de ser l'exemple públic de bon comportament ciutadà. Però, si us plau, deixem de ser covards i mandrosos, deixem de senyalar els altres com l'origen de tots els nostres mals. Els defectes d'alguns polítics són el nostre fracàs com a societat, i si no canviem els nostres valors i la nostra moral d'una vegada per totes, aquests drames s'aniran succeint l'un darrere l'altre. Recordeu que si no volem que algú mati una persona amb una arma, no li hem d'ensenyar a disparar.