En el marc d'aquesta discussió, i de forma recent, des d'alguns fòrums s'ha tornat a posar sobre la taula la qüestió de l'energia nuclear com a font alternativa per a aquells països que, com Espanya, depenem excessivament del petroli importat per manca de fonts energètiques pròpies. Aquest debat, que semblava superat després de l'accident de la central nuclear de Txernòbil el 26 d'abril de l'any 1986, que va alliberar a l'atmosfera una radiació 500 vegades superior a la de la bomba d'Hiroshima que es va estendre fins a Itàlia i França, ha tornat al nostre país de la mà dels lobbies empresarials de l'electricitat. L'argument dels que que defensen l'aposta per l'energia nuclear es fonamenta en dues premisses:- L'energia nuclear és una alternativa barata i ràpida a la dependència del petroli.
- Les energies alternatives per si soles són incapaces de substituir tot el volum energètic que ens aporten el petroli i els seus derivats.
Sens dubte l'opció de l'energia nuclear és la més còmoda per a les empreses del sector energètic, ja que suposa una inversió que es rendibilitza a molt curt termini. Però elevar l'energia nuclear com la gran alternativa viable al petroli suposa sens dubte atacar la realitat des d'un punt de vista coix i mancat de perspectiva vers el futur. I és que l'energia nuclear comporta quatre porblemes que, sovint, els seus defensors tendeixen a ometre per desconeixement o per interès:
- La rendibilitat de l'energia nuclear és ràpida però relativament curta. Si bé la inversió en la construcció d'una central nuclear es recupera amb bastanta rapidesa, quan han transcorregut entre 10 i 15 anys la seva rendibilitat comença a decréixer de forma important com a conseqüència de l'empobriment del combustible (fonamentalment urani i plutoni) que les alimenta.
- La capacitat dels que controlen la seguretat de les centrals nuclears no està del tot garantida, ja que sovint fan la vista grossa (oculten informació) davant fugues radioactives de qualsevol magnitud per tal d'evitar que els responsables polítics tanquin la central per pressió de la població afectada i de la societat civil.
- En cas d'accident o fuga radioactiva les conseqüències sobre la població i el medi ambient poden ser catastròfiques i afectar per generacions la població d'un país o d'una regió continental sencera.
- Els residus d'alta activitat radioactiva, que es produeixen a les centrals nuclears. Alguns d'ells triguen centenars d'anys a reduir la seva radioactivitat fins a nivells que no siguin perillosos, i moltes vegades l'única opció que queda és emmagatzemar-los en els cementiris nuclears, ja que el seu reciclatge o és impossible o és extremadament car i poc rendible econòmicament. Amb 9 centrals nuclears, a Espanya es produeixen 2000 tonelades a l'any de residus radioactius, molts dels quals s'han d'emmagatzemar en les mateixes centrals perquè no existeix un cementiri per a residus nuclears d'alta activitat radioactiva.
Sens dubte, aquests problemes no són menors i cal tenir-los molt presents a l'hora d'abordar aquest debat. Els que defensen, però, l'energia nuclear, haurien de reflexionar seriosament sobre la seva postura i pensar en la viabilitat social i mediambiental de l'extensió de l'ús de l'energia nuclear. Els residus radioactius són una realitat que ningú vol tenir enterrada a prop de casa seva, però el que s'ha de tenir més present són les conseqüències que sobre la vida dels ciutadans i sobre l'entorn natural podria tenir un accident nuclear a una central o una fuga radioactiva d'un cementiri. Un accident, per menor que fos, podria deixar una zona totalment inhabitable per centenars d'anys i provocar danys difícilment reparables sobre la salut de la seva població, uns efectes que ja vam poder veure amb la catàstrofe de Txernòbil. Des de llavors s'han augmentat les mesures de seguretat a les centrals nuclears, però és una qüestió de matemàtica bàsica que si n'augmentes el nombre, augmentes la probabilitat agregada de patir un accident nuclear. Tenir una central nuclear a prop de casa seria com estar assegut sobre una bomba de rellotgeria, i només ens restaria resar al diví atzar perquè la probabilitat de que hi hagués una fuga o un accident que pogués afectar centars, milers o milions de persones no es produís mai.
En conclusió, sembla clar que la resposta a la nostra pregunta seria que "no". Hem d'abandonar els esquemes que han regit el nostre model energètic des de la Revolució Industrial i que ens han portat a dipositar la nostra confiança en una sola font, primer el carbó i després el petroli. El món avança inevitablement cap a un sistema de multiples fonts energètiques, un model energètic en xarxa que ha d'acabar amb segles d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan conduint el nostre planeta cap a un sobreescalfament de conseqüències encara desconegudes. Experiències com la de Navarra, que produeix al voltant del 50% de l'energia elèctrica que consumeix amb fonts d'energia no contaminant com l'eòlica, suposen una esperança i una petita finestra a un futur que, segurament, està més a prop del que ens pensem.
